La Gran Estafa Americana

Explica el New York Times que quan Trump va inau­gu­rar, el 2004, la uni­ver­si­tat que porta el seu nom –una empresa de for­mació d’empre­ne­dors– va pro­me­tre als cli­ents que els alliçona­ria sobre els secrets del seu èxit i els mètodes que el van con­ver­tir en un home immen­sa­ment ric, segons les regles de la meri­tocràcia que natu­ra­litza les desi­gual­tats i divi­deix el món entre gua­nya­dors i per­de­dors (molt interes­sant La tira­nia del mèrit, de Mic­hael J. San­del). La com­pa­nyia va tan­car les seves por­tes el 2011, quan les denúncies per frau s’acu­mu­la­ven peri­llo­sa­ment, i amb tota la raó del món: l’estafa més gran era –i és– el mateix Trump, que l’única con­questa que pot ense­nyar són les but­xa­ques ple­nes del pare Fred, abso­lu­ta­ment deci­si­ves per a la cre­ació del seu imperi econòmic; el mite fun­da­ci­o­nal del self made man amb què es pre­senta –i que els seus segui­dors invo­quen més com més pobres són– dis­solt com un terròs de sucre en un got de cafè! El cert és que la Gran Estafa Ame­ri­cana més famosa en els últims anys que ara s’enfronta des del vic­ti­misme a una impu­tació històrica, té una relació molt estreta amb els tri­bu­nals: abans de ser pre­si­dent ja li havien posat uns 3.500 plets. Ha estat deman­dat per dis­cri­mi­nació, evasió d’impos­tos, violència de gènere, robar els seus socis, mal­trac­tar tre­ba­lla­dors, i en la majo­ria de casos, tot i que ell ho nega, ha arri­bat a acords extra­ju­di­ci­als i ha pagat: 25 mili­ons als alum­nes de la Trump Uni­ver­sity, per exem­ple. I ara, més espec­ta­cle –crida a l’acció defen­siva– per gua­nyar les primàries. A veure!