Sempre es pot millorar

L’arti­cle d’ahir, El permís de pares i mares, ha estat ben con­tes­tat amb un bany de rea­li­tat. Pedi­a­tra a qui la llei li sem­bla per­fecte però el seu impacte en la cura dels nadons no tant: “Només una de cada deu pri­me­res visi­tes venen tots dos. Quan pre­gunto on és el pare, em diuen que a casa. Em puc ima­gi­nar quina impli­cació real tenen en les cures dels seu fills aquests homes que viuen la baixa de pater­ni­tat com unes vacan­ces.” Mare tre­ba­lla­dora que es con­si­dera pri­vi­le­gi­ada perquè la pare­lla és total­ment cor­res­pon­sa­ble i té horari fle­xi­ble: “El permís quan nei­xen els nens és una cosa, la rea­li­tat dura ve després. No és pos­si­ble per a una per­sona tre­ba­llar a jor­nada com­pleta, criar un fill i por­tar una casa i fer-ho tot bé sense una ajuda externa que no tot­hom es pot per­me­tre; les hores no donen perquè almenys cinc o sis les has de dor­mir. Jo he tin­gut moments de molta ansi­e­tat, de pen­sar que no me’n sor­ti­ria; o s’aprova una renda mínima garan­tida o dei­xem de tenir fills, que és el camí que s’està seguint a Occi­dent i tam­poc passa res…” Una empresària femi­nista (deu tre­ba­lla­dors): “Un jove ha estat pare el mes de febrer i estic molt orgu­llosa que esti­gui de baixa, que gau­deixi amb la mare i els fills. De moment farà deu set­ma­nes segui­des i després ja veu­rem com s’orga­nit­zen les altres sis. El pro­blema que tinc és que si con­tracto una per­sona per subs­ti­tuir-lo tem­po­ral­ment li he de pagar el mateix sou i no puc retri­buir igual l’apre­nent que qui ja té anys i té una alta qua­li­fi­cació, així que he optat per exter­na­lit­zar la feina fins que ell torni.” Sem­pre es pot millo­rar.