Pauses

Pràcti­ca­ment una set­mana després de Sant Jordi, he robat una mica de temps al temps per fer una pri­mera incursió en els dos lli­bres que van caure per la diada. Em vaig pro­po­sar donar-me un des­cans ins­pi­rant-me en el títol La pausa dels dies, de Xavier Gra­set, que, tot sigui dit, és el meu pre­sen­ta­dor de tele­visió pre­fe­rit. Ves per on me’l vaig tro­bar la vigília de Sant Jordi a la lli­bre­ria Empúries de Girona sig­nant lli­bres i no em vaig poder estar de salu­dar-lo. Acces­si­ble, afa­ble i con­ver­sa­dor, vam xer­rar una estona sobre el pro­grama Més 3/24 i vaig gosar sug­ge­rir-li que s’hau­ria de cap­gi­rar l’estruc­tura: pri­mer la secció literària i després, la tertúlia d’actu­a­li­tat política. No era el pri­mer cop que li ho deien. El seu lli­bre va anar a parar a les meves mans com la cosa més natu­ral del món i em va dir que, preu per preu, em lle­gia allà mateix un dels arti­cles, Amor d’estiu, del 16 d’agost del 2016. Vaig que­dar boca­ba­dada. “Quina for­tuna, quina sort no tenen els amants d’estiu, moguts només pel desig i l’atracció fugis­sera. Sense neces­si­tat de ser el pa i la sal, sense la inco­mu­ni­cació esta­blerta, sense la tris­tesa. Sense la por de per­dre’t, perquè havent-te tin­gut una nit, un parell, ja se’n fa prou. Això es pen­sen!”, escriu Gra­set. Aquell moment de reci­tal també va ser una pausa.