Ell i ella no es poden entendre

Ella és la Cha­naz, mare de tres fills i llançada del pis que ocu­pava des del 2019 a l’avin­guda del Paral·lel de Bar­ce­lona per la comi­tiva judi­cial i la uni­tat anti­a­va­lots dels Mos­sos. Tre­ba­lla qua­tre hores nete­jant una escola i cobra un sub­sidi, de manera que se n’ha can­sat de dema­nar al pro­pi­e­tari un llo­guer social, ja que vol pagar però no a tari­fes de mer­cat, total­ment pro­hi­bi­ti­ves; d’ell només ha obtin­gut com a res­posta l’amenaça contínua de l’expulsió, tres intents, l’últim asso­lit. A par­tir d’ara, més incer­tesa espe­rant que la mesa d’emergència d’habi­tatge li adju­di­qui un pis que cos­tarà de tro­bar perquè els turis­tes dei­xen més diners que els nadius que pre­te­nen viure a la seva ciu­tat tot l’any. I ell, qui és ell? El fons vol­tor Cer­be­rus, que marca les regles del joc, sal­tant-se la llei 24/2015 de mesu­res urgents per afron­tar l’emergència en l’àmbit de l’habi­tatge i la pobresa energètica, i una de les mesu­res és l’ofe­ri­ment d’un llo­guer social. Per què ho hau­ria de com­plir? Què li impor­ten els pro­ble­mes dels més vul­ne­ra­bles, tant si tenen fills a càrrec com no? El que li interessa és que mar­xin de l’immo­ble per posar-lo a punt i ven­dre’l a preus astronòmics. Lle­gim que Cer­be­rus, des que va entrar al país –sota la direcció de José María Aznar Bote­lla, a qui els repu­bli­cans nord-ame­ri­cans van com­pen­sar per la impli­cació del seu pare en la guerra de l’Iraq–, es va dedi­car a com­prar deu­tes a preu de saldo i, a par­tir del 2013, milers de pisos pro­ce­dents de cai­xes i bancs res­ca­tats amb diner públic. Actu­al­ment dis­posa de 130.000 actius i s’ha con­ver­tit en un gran pro­mo­tor de des­no­na­ments a tot el ter­ri­tori. És evi­dent que ell i ella no es poden enten­dre, però està bé conèixer les seves històries, que són, ras i curt, la del poder de l’espe­cu­lació con­tra el dret a l’habi­tatge.