El lector escriu

Exercici d’empatia

Aga­far el metro o l’autobús és un autèntic exer­cici d’empa­tia: et sents part d’un tot, que són la resta. Durant les hores punta (que no són poques), hi ha una munió desor­de­nada de gent que s’api­lona per tots els vagons com for­mi­gues fent camí. Ets cons­ci­ent de la neces­si­tat humana d’arri­bar a casa a dinar, sopar o dor­mir. Saps que tot­hom es troba en la mateixa situ­ació que tu. Per això, mal­grat la fam mos­se­gant-te l’ànima i les dotze para­des i un trans­bord, sos­pi­res llar­ga­ment i romans dem­peus. Quan final­ment tens la for­tuna de topar amb un seient buit, el temps s’atura i pen­ses que seure-hi seria un pecat capi­tal. Els seients, reser­vats o no, són per a la gent gran o dones emba­ras­sa­des. Tens dues opci­ons: con­ti­nuar dret aguan­tant com un campió, o seure a terra com un hippy. També hi ha una imatge matu­tina que em fas­cina: tres per­so­nes segui­des lle­gint un lli­bre al trans­port públic. Entre tants ulls urgents cla­vats a la pan­ta­lla d’un smartp­hone, és una joia veure algú lle­gint. Lle­gir no fa mal. Per més que lle­gei­xis. Prova-ho, ja ho veuràs. Ja ho deia Manuel de Pedrolo: “Mai no es lle­geix prou, encara que es lle­geixi massa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia