Preus en augment

L’augment dels preus en espais emblemàtics com el Park Güell i el Tibidabo és una realitat que no podem ignorar, però ens hem de preguntar: cal apujar el preu de la cultura i l’oci en una ciutat que es vol oberta a tothom? Incrementar les tarifes pot semblar una solució lògica per garantir el manteniment i la qualitat dels serveis, però no podem oblidar que aquests llocs també han de ser accessibles per a la gran majoria dels ciutadans, no només per als turistes i per a aquells amb més recursos. D’aquesta manera, les autoritats municipals han de garantir la sostenibilitat econòmica dels espais públics i alhora assegurar que l’accés a aquests llocs no es converteix en un privilegi per a uns pocs. La qüestió, però, no és tan simple com si els preus són justos o no; és una qüestió de com el model de ciutat que estem creant pot deixar enrere aquells que més suport necessiten, excloent-los de la cultura i l’oci, que haurien de ser un bé comú. Aquesta situació ens obliga a reflexionar sobre si realment estem creant una ciutat inclusiva o, per contra, estem fomentant una societat que valora més l’interès econòmic que el benestar col·lectiu. La solució no és augmentar els preus, sinó cercar alternatives que permetin mantenir aquests llocs accessibles per a tothom, respectant la seva funció social i cultural.