Parlem català sempre

Serveixi aquesta nota per identificar-me totalment amb la Sra. Sara Muñoz en el seu escrit del divendres 21 de març: jo també estic emprenyat que hi hagi tanta gent que fa anys que és a Catalunya i té la barra de dir-nos que parlem amb la llengua de l’imperi perquè no ens entén, però som nosaltres que per educació o per facilitar la conversa ens hem inclinat a parlar en castellà quasi sempre que tenim gent davant nostre que el parla. Qualsevol persona que vingui de fora aprendria més aviat o més tard el nostre idioma si fóssim conscients de parlar sempre en català, però si és qüestió d’aprendre també soc de l’opinió d’ajudar-los tant com sigui possible, i amb paciència per part de tots segurament ara no estaríem en la situació a què hem arribat. Que quedi clar que jo personalment accepto que parlin castellà si els és més còmode, però nosaltres no hauríem de canviar si no és del tot necessari.

Tenim la sort de ser bilingües, aprofitem-ho. I, per acabar, si per ser en un lloc públic se’ls demana que tan aviat com puguin aprenguin català, el que podrien fer, com a mínim, és fer-hi tots els possibles, i no queixar-se tant.