Violència de gènere i violència vicària

Ha arribat un moment en què a Espanya ja tot està permès, ja no hi ha límits, les persones ja fem el que volem, i això caldria aturar-ho, sigui com sigui. Quantes dones han estat assassinades per les parelles i quants nens i nenes han estat assassinats pel pare? Ningú no pot llevar la vida a altres persones, hagi fet el que hagi fet, i menys als nens, que no en tenen cap culpa, del que està passant al seu entorn. Però és clar com a Espanya les lleis són tan febles que només beneficien els quinquis, les lleis haurien de ser més severes. És demencial quan apliquen “l’ordre d’allunyament”... Això és una ximpleria: quantes dones i nens han matat tenint vigent l’ordre d’allunyament? Les persones que maten la dona o exdona i els fills haurien de complir anys de presó, res d’ordre d’allunyament, i la presó íntegra, i com a mínim 10 anys, i res de sortir per bona conducta, veuríem com la cosa canviaria, però és clar, tenim la justícia que tenim.