El Gran Germà (i II)

Per tal d’imposar la seva hegemonia (política, comercial, tecnològica, econòmica i militar) arreu, els Estats Units, sota les ordres del seu comandant en cap està disposat al que sigui, menys a intercanviar trumfos de dominació, annexió i invasió de pobles i nacions amb cap de les altres grans potències mundials, es diguin Xina o Rússia, les quals, per la seva part, destaquen pel fet de ser règims de punta autocràtica amb tics dictatorials i totalitaris. Fet que pot inspirar qui es vol amo i senyor únic i exclusiu del món a fer-se encara més fort en els seus afanys autoritaris, de caràcter endimoniadament absolutista i tecnodespòtic. De manera que el que al principi tenia un to de bravata, provocació i amenaça retòrica, ensalivats amb una oratòria incendiària (en part acomplertes en un pla comercial i mercantil via aranzels, amb les subseqüents respostes i contraofensives dels estats afectats com ara el Canadà i Mèxic, entre molts d’altres) va camí de degenerar i escalar en una guerra a tots els plans i adeu-siau, germanes i germans. Qui serà el valent que el despatxi del seu despatx oval i el faci fora de tantes vides privades on s’ha infiltrat amb l’assistència del seu potentat i patentat androide i soci principal –el nom del qual m’abstinc de dir–, i d’altres bords que li fan la cort. Valgui aquest rodolí anisosil·làbic per tancar la carta: Déu faci que no sigui massa tard per aturar les cafrades del Gran Germà Bastard.