Cinema de planter, com el Barça

Dir que el cinema en català no atrau la gent, és una barbaritat... només hem de mirar les audiències de les pel·lícules que emet TV3, que no són precisament baixes. Si la gent no mira pel·lícules en català als cinemes és perquè no en fan gairebé mai.

És un fet molt significatiu que el català és present a la ràdio, la premsa, les revistes, la televisió i internet. Com és que en aquests mitjans el català té una base prou sòlida i en el cinema això no passa? Probablement perquè el cinema és una inversió perduda des d'un punt de vista econòmic. La Generalitat ha de pagar uns doblatges que costen una important suma de diners i que no recupera econòmicament en cap cas.

Però... és que nosaltres ja tenim els guions fets! No cal anar tan lluny. Qualsevol de les obres de Mercè Rodoreda, Jaume Fuster, Miquel Llor, Ferran Torrent, Marià Vayreda, Jaume Cabré, Narcís Oller, Pitarra, Sagarra, Folch i Torres... fins i tot la que estic llegint jo ara, Drames rurals, de Víctor Català, serien guions excel·lents... només caldria adaptar-les al cinema i rodar-les directament en català. Per als nens, en Patufet al cinema, sense anar més lluny.

Pa negre n'ha estat un exitós exemple. Esperem que no sigui flor d'un dia.

Podem i hem de demostrar, com d'altres vegades, que els catalans ens en sortim extraordinàriament bé, i que no necessitem l'ajut de ningú quan els productes que oferim són de qualitat i exclusivament nostres. Com el Barça de Pep Guardiola.

Com molt bé diu Aina Moll, “la llengua i la cultura que els catalans tenim el deure de conservar com a patrimoni de la humanitat són les catalanes”.