Opinió

Els nostres rars fabulosos

A Dora Maar la va fascinar tant el xalet Montseny de s’Agaró com a Mur, Manetes i Romaní

L’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya exposa fins al 20 de juliol, dins el fes­ti­val Lumínic de Sant Cugat, algu­nes de les foto­gra­fies que Dora Maar va fer durant la seva visita a Cata­lu­nya a finals de l’estiu de 1933. Mol­tes d’aques­tes imat­ges es cre­ien des­a­pa­re­gu­des. La mateixa artista s’ho pen­sava, però a la seva mort (aque­lles morts tris­tes de les lle­gen­des quan s’apa­guen) van anar sor­tint a la llum, com tants dels seus objec­tes per­so­nals, en col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars que s’havien repar­tit el fabulós botí de “l’amant plo­rosa de Picasso”. Una de les foto­gra­fies recu­pe­ra­des és del xalet esbo­jar­rat que el mes­tre d’obres de Girona Antoni Mont­seny es va cons­truir a s’Agaró, aga­fat des del mateix angle en què també van foto­gra­fiar-lo Ricard Mur, Josep Mane­tes o Fèlix Romaní, igual de fas­ci­nats que Dora Maar per aquell gau­di­nisme hiper­tro­fiat que con­ver­tia una torre d’esti­ueig en un cas­tell de fan­ta­sia, retort i esbra­vat com una apa­rició, amb jar­di­nets pen­jants, pal­me­res, mer­lets, pun­xes, pro­tu­beràncies i un molí de vent al cap­da­munt que com­ple­tava la il·lusió d’una màquina en movi­ment. Ja no en queda més tes­ti­moni que aques­tes foto­gra­fies, perquè la casa va ser ender­ro­cada amb el pro­jecte de ciu­tat jardí de Rafael Masó i Josep Ensesa, l’antítesi de la follia orna­men­tal del des­a­fo­rat Mont­seny (se’n con­serva la casa de Girona, prop del parc del Mig­dia, menys estra­folària), però con­ti­nua tan pre­sent en la memòria, que va ser inclòs a Escul­tec­tu­ras mar­gi­va­gan­tes (Siru­ela, 2004), con­tracció dels con­cep­tes implícits en cons­truc­ci­ons naïfs i for­mi­da­bles com aquesta: escul­tura, arqui­tec­tura, mar­gi­na­li­tat i extra­vagància. Al mateix lli­bre, hi eren res­se­nya­des les caba­nes de Josep Pujiula, “el Tar­zan d’Arge­la­guer”, i la casa de Dalí a Port­lli­gat, però ja no apa­reix al volu­minós tre­ball de recerca de la his­to­ri­a­dora de l’art cali­for­ni­ana Jo Farb Hernández, que en canvi ha tin­gut en compte, a banda de Pujiula, el bosc eròtic de Xicu Caba­nyes; l’ima­gi­nari de dracs, brui­xes i ani­mals fabu­lo­sos de Josep Giralt a Llers; el de Joan Sala Fàbrega a Sant Joan les Fonts, o el de Josep Almar, àlies el Rat­pe­nat, a Sant Feliu de Guíxols, entre el seu cen­te­nar de Sin­gu­lar spa­ces, aquells que eixam­plen no pas la idea d’art, sinó de la vida mateixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia