De Marràqueix a la investidura

La plaça Djemà-el-Fna no pot ser mai la mateixa sense la pos­si­bi­li­tat de tro­bar l’escrip­tor bar­ce­loní Juan Goy­ti­solo asse­gut a la ter­rassa del Café France, però Marràqueix sem­pre és Marràqueix. També per a Pedro Sánchez, que comet la gosa­dia de pas­sar-hi uns dies de vacan­ces amb la dona, Begoña Gómez, i les dues filles al final d’una legis­la­tura en què el pre­si­dent ha fet un viratge en política exte­rior que implica aban­do­nar el Sàhara i en què ha vist infec­tat el mòbil amb Pega­sus (per Rabat?). Amb Joan Car­les I –que volia Feijóo a La Mon­cloa per tor­nar– de retorn a Abu Dhabi i el PP pres­si­o­nant Felip VI perquè regali al gallec una inves­ti­dura fallida, Sánchez invita a mirar a Marràqueix. Si volia des­viar el focus de la nego­ci­ació amb ERC i Junts, l’elecció no pot ser més idònia.