Sense sorpreses

La mort de Pri­go­jin, cap del grup de mer­ce­na­ris Wag­ner, no ha sorprès a ningú. De fet, des que va lide­rar la revolta con­tra el Krem­lin, just fa dos mesos, es deia que vivia en temps de des­compte. I és que el que sí que va sor­pren­dre a tot­hom va ser la res­posta ini­cial de Putin al motí. Tot i pro­me­tre que els “traïdors” paga­rien el que havien fet en un dis­curs a la nació, Putin va arri­bar a un acord amb Pri­go­jin a través de Bie­lorússia. La falta de mà de ferro va dur molts a par­lar de debi­li­tat, obli­dant que la ven­jança és un plat que se ser­veix fred. I Putin ha demos­trat que no només sap espe­rar sinó que, a més, no actua a la babalà. Perquè pri­mer de tot havia de recu­pe­rar el con­trol. A Putin no se’l pot subes­ti­mar. Inde­pen­dent­ment del que l’hagi pro­vo­cat, el sinis­tre aeri és un bon avís a nave­gants.