Jocs de taula

Oriol Junqueras va cloure el darrer congrés de la formació demanant al cap de Junts present a la cloenda, Jordi Turull, de reeditar la col·laboració mútua pressuposant la brama popular que el problema independentista provenia de quina formació s’enduia el protagonisme en les negociacions d’una o altra competència, llei o reconeixement polític. Això entronca amb la idea difosa per ERC que Junts els havia copiat l’estratègia de pactar amb el PSOE mentre eren qualificats de venuts, i que poc després –suposadament– ells feien el mateix. No sabem el futur, però de moment no han fet exactament el mateix que ells, ja que han deixat el govern de Sánchez al precipici, pendent de si rectificava o no lleis molt importants, amb el risc de ser fàcilment empestats. És cert que Junts ha estovat els límits temporals del “compromís històric” que va presentar Puigdemont. És cert que el més calent és a l’aigüera. El català a Europa encara no s’ha acordat. L’amnistia s’aplica només parcialment. El finançament està igual que abans i en vies de reformes només formals, no pas substancials. Del reconeixement nacional, curiosament no se n’ha sentit a parlar fins fa un parell de dies, per boca de l’expresident Zapatero. Sembla, doncs, que el “compromís històric” no és paper mullat i que Puigdemont no s’ha oblidat del pacte inicial amb Sánchez. En canvi, les reculades explícites d’ERC, sí que han estat assumides i escrites negre sobre blanc (pacte per al finançament singular i per Rodalies). Tornem al principi. També aquests dies Pablo Iglesias ha fet públic que destacats càrrecs d’ERC els van demanar que tombessin el pacte entre Junts i el PSOE sobre la transferència de competències en matèria d’immigració. Silenci total per part d’Esquerra. Cap desmentiment.