Força d’ordre

El 2021, vaig treure un lli­bre sobre el racisme que va començar amb un fet real que va tenir lloc a Sant Feliu Sas­serra, al Bages, el mes de juny de l’any ante­rior: sis mos­sos van insul­tar i esco­pir a un jove africà, en Wubi, quan va sor­tir d’un edi­fici durant un des­no­na­ment. En Wubi va pro­var de fugir, però el van aga­far i li van donar pun­ta­des de peu amb els insults habi­tu­als: “negre de merda”, “mico”, etc. Un d’ells fins i tot va dir una cosa força ori­gi­nal: “Soy racista”, una auto­con­fessió que els racis­tes no solen fer. Ara resulta que el Depar­ta­ment d’Inte­rior els ha expul­sat del cos i hau­ran de pagar 80.000 euros a en Wubi. És cert que aquests poli­cies emèrits no ani­ran a la presó (els hau­ria tocat entre 4 i 6 anys) però si es té en compte que als poli­cies que delin­quei­xen gai­rebé mai no els passa res –de vega­des sem­bla que els matei­xos minis­tres i con­se­llers d’Inte­rior els tin­guin por–, la decisió presa per Joan Ignasi Elena ha estat tan inu­sual com necessària. A més a més, l’Audiència de Bar­ce­lona –mal­grat els recur­sos inter­po­sats per l’Estat espa­nyol!– ha anun­ciat que 5 agents de la Poli­cia espa­nyola ani­ran a judici per haver tret un ull al Roger Español, l’1-O. Pot­ser tots cinc sor­ti­ran del jut­jat sense càrrecs, però com en el cas d’en Wubi, es tracta d’una petita victòria per a la soci­e­tat civil perquè així les for­ces d’ordre públic han rebut dos petits avi­sos que la seva feina no con­sis­teix a apa­llis­sar afri­cans o dis­pa­rar bales de goma a les cares dels ciu­ta­dans. A Angla­terra la situ­ació policíaca també és greu: una amiga hi té una cosina que ha dimi­tit del cos de detec­tius lon­di­nenc perquè els seus com­panys de feina s’embut­xa­ca­ven objec­tes de valor de les esce­nes dels crims i no inves­ti­ga­ven assas­si­nats si la víctima era un immi­grant il·legal. I els seus supe­ri­ors feien l’orni. Aquí, si més no, la poli­cia no arriba a aquests extrems. Em sem­bla, vaja.