Fer el ridícul

Les dis­pu­tes per la pro­pi­e­tat de les obres d’art, a l’ordre del dia a tot el pla­neta, poden donar lloc a casos rocam­bo­les­cos i fins a cert punt còmics. Ara són Itàlia i Ale­ma­nya els països enfron­tats per una peça (en rea­li­tat, dues) i l’assumpte pot deri­var en un con­flicte diplomàtic. La cosa va començar quan el direc­tor del Museu Naci­o­nal Romà va recla­mar per carta al seu homòleg de la Glip­to­teca de Munic la devo­lució de la base (segle XVIII) del Discòbol Lan­ce­llotti (II aC), la rèplica romana en mar­bre més fidel de l’ori­gi­nal fet en bronze per l’escul­tor grec Miró (V aC), aquest per­dut. El res­pon­sa­ble del museu ale­many no només s’hi va negar sinó que va apro­fi­tar l’ocasió per exi­gir al museu italià que li retorni aquesta estàtua que el 1938 Mus­so­lini va orde­nar que es vengués a Hit­ler per cinc mili­ons de lires. Després de la guerra, el Discòbol que havia per­tan­gut al príncep Lan­ce­llotti va tor­nar a Itàlia dins del lot de mol­tes altres obres espo­li­a­des pels nazis. Però el capi­tost de la Glip­to­teca al·lega que de cap manera va ser un roba­tori, que l’ope­ració es va fer legal­ment amb aquell bon rot­llo que hi havia entre els dos dic­ta­dors. És curiós que a Ale­ma­nya, sem­pre tan curosa amb la gestió del seu pas­sat cri­mi­nal, hagi sor­git tot d’una un bolet verinós com aquest. El millor que pot fer és dei­xar de fer el ridícul, callar i tor­nar la base de l’escul­tura.