Cita prèvia

Sem­bla que per fi algú hi posa seny: l’equip de govern de l’Ajun­ta­ment de Girona ha anun­ciat que a par­tir del 15 de gener ja no caldrà cita prèvia per ser atès a les dependències muni­ci­pals. Espe­rem que aquesta decisió es con­ver­teixi ara en tendència i ben aviat la resta de ser­veis públics dei­xin enrere el que ha estat un mal­son per a molts ciu­ta­dans. Perquè ha arri­bat un moment que no és pos­si­ble resol­dre res si no tens cita prèvia. No pots anar al banc sense haver con­cer­tat hora, no pots anar al metge sense tenir-ho ano­tat al calen­dari, no pots reno­var-te el car­net sense haver-te ins­crit, no pots anar a cap ser­vei muni­ci­pal sense haver-ho agen­dat... O sigui, que no es pot fer cap pas sense la maleïda cita prèvia! Fins i tot algu­nes boti­gues comen­cen a dema­nar cita amb l’excusa d’aten­dre millor els cli­ents. En rea­li­tat, però, aquest invent ser­veix de ben poc perquè, una vegada arri­bats a lloc, la cua ve a ser la mateixa que hau­ries fet sense la cita prèvia! Això passa espe­ci­al­ment en sec­tors com el de la salut, on no tenen cap res­pecte pel valor del temps per­so­nal de cadascú i on, mal­grat tenir l’hora exacta de la visita, pots estar-te prop de dues hores escal­fant la cadira, sense cap signe de pene­di­ment ni cap indici que et dema­nin dis­cul­pes. I no par­lem de la banca, on per fer el tràmit més insig­ni­fi­cant cal dema­nar hora. No fos cas que els pobres tre­ba­lla­dors de la sucur­sal patis­sin estrès o no pogues­sin sor­tir a fer el tra­di­ci­o­nal cafè de mig matí men­tre les cues dins l’ofi­cina i les males cares s’acu­mu­len a totes hores. Si sumes­sin el temps que es perd fent els tràmits telefònics o online per acon­se­guir la cita prèvia i el temps poste­rior d’espera una vegada arri­bats a lloc, les hores per­du­des segur que superen les hores que es per­den diària­ment amb els múlti­ples retards de Renfe! Els ser­veis públics i la resta hau­rien de tenir en compte el valor del temps dels ciu­ta­dans i, sobre­tot, hau­rien de tenir ben pre­sents les neces­si­tats reals de les per­so­nes i no posar entre­bancs per fer-ho tot més com­pli­cat del que ja ho és. Un exem­ple són els 1.741 docu­ments de mit­jana que una petita empresa ha de tra­mi­tar anu­al­ment davant l’admi­nis­tració pública cata­lana. Vaja, una bar­ba­ri­tat a la qual ningú hi posa remei.