Les paraules importen

Una reflexió molt interes­sant, la com­par­tida a les xar­xes soci­als per la filòloga astu­ri­ana i acti­vista femi­nista Teresa Meana, par­lant sobre el llen­guatge inclu­siu i sobre com les dones hem inte­ri­o­rit­zat el sexisme des de peti­tes. Posa l’exem­ple d’una escola i d’una nena que, com totes les nenes, ha après que és una nena perquè des de petita li han dit que és una nena. La mes­tra diu: “Els nens que hagin aca­bat de fer la tasca ja poden sor­tir al pati.” La nena, com que és una nena i sem­pre li han dit que és una nena, no se sent inter­pel·lada i no es mou de la cadira encara que hagi aca­bat i es mori de ganes de sor­tir al pati. En veure-ho, la mes­tra li ha d’expli­car que quan ha dit “nens” es refe­ria a tota la classe. Abans d’aca­bar la jor­nada, la mateixa mes­tra torna a fer un avís: “Els nens que es vul­guin apun­tar a fut­bol que recor­din que demà han de por­tar la fitxa de l’acti­vi­tat omplerta.” La nena li con­testa que ella no té cap fitxa i aquesta vegada la mes­tra li ha d’expli­car que quan ha dit “nens” es volia refe­rir només als nens, no a tota la classe.

Així, aquesta nena ha après de ben petita que algu­nes vega­des les parau­les la tenen en compte i altres vega­des, no. Que el mas­culí pot ser genèric o pot ser específic. I li toca a ella saber-los dis­tin­gir. La nena s’ha d’espa­vi­lar per enten­dre-ho, men­tre que als nens de la seva mateixa edat no els cal.

No soc lingüista, però sé que hi ha força debat entorn el llen­guatge no sexista. I m’he ado­nat que ha coin­ci­dit en el temps la decisió d’uti­lit­zar en àmbits com ara l’acadèmic i el polític el des­do­bla­ment d’els i les amb un impuls de les rei­vin­di­ca­ci­ons femi­nis­tes. La gramàtica està molt bé perquè tots ens puguem enten­dre, però el llen­guatge també és una eina amb con­no­ta­ci­ons polítiques, i el llen­guatge inclu­siu és molt poderós. Per això fa tanta por. Pot­ser en el futur la huma­ni­tat s’aca­barà comu­ni­cant per tele­pa­tia o amb emo­ti­co­nes, ves a saber, però de moment ho fem amb parau­les. I la manera com fem ser­vir aques­tes parau­les sí que importa.