Humanisme en plenitud

El nom de Josep-Maria Ter­ri­ca­bras es pot asso­ciar a diver­ses acti­vi­tats de valor cul­tu­ral, social i polític; però sobre­tot mereix ser asso­ciat a la filo­so­fia, i sin­gu­lar­ment a la filo­so­fia a Girona. Ja fa anys que la UdG va con­so­li­dar els estu­dis com­plets, doc­to­rats inclo­sos, com a espe­ci­a­li­tat pròpia; un pro­jecte que, a mit­jans dels 80, sem­blava impos­si­ble, quan érem una extensió –digna, però sub­sidiària– de la UAB. Però ell ho va lide­rar, pro­moure i con­so­li­dar; el seu pres­tigi acadèmic –por­tes endins– o intel·lec­tual –por­tes enfora– va fer pos­si­ble el crei­xe­ment neces­sari, serè i ferm alhora. No en va tenir prou amb la for­ma­lit­zació acadèmica plena dels estu­dis de filo­so­fia; perquè al mateix temps ini­ci­ava i cul­mi­nava la cre­ació de la Càtedra Fer­ra­ter Mora de Pen­sa­ment Con­tem­po­rani. Aquesta és la pri­mera de les dese­nes de càtedres que avui la UdG pot ofe­rir a la soci­e­tat com a espai com­par­tit entre món acadèmic i món social. Ter­ri­ca­bras obria un espai de matriu uni­ver­sitària però de gran ambició cul­tu­ral i social. La Càtedra Fer­ra­ter Mora ha permès i con­ti­nua per­me­tent, ben viva, unes presències a Girona de gran pes inter­na­ci­o­nal en ter­ri­to­ris de pen­sa­ment més enllà de l’estric­ta­ment filosòfic. Només com a mos­tra mínima –però sig­ni­fi­ca­tiva– de presències relle­vants, recor­dem en regis­tre inter­na­ci­o­nal la de Noam Chomsky o en regis­tre naci­o­nal català la del pare Bat­llori a més de la presència ini­cial i fun­da­dora del mateix Fer­ra­ter Mora que, anys després, va dei­xar el seu impor­tant lle­gat a la UdG. Tot això ho cons­truïa amb paciència i dedi­cació minu­ci­osa en Ter­ri­ca­bras, amb dis­po­ni­bi­li­tats limi­ta­des, però òpti­ma­ment apro­fi­ta­des, amb un ren­di­ment filosòfic, però també social, de gran rellevància.

Però no sola­ment va cons­truir els estu­dis filosòfics uni­ver­si­ta­ris en ple­ni­tud i una ins­ti­tució com la Càtedra Fer­ra­ter Mora, sinó que també va por­tar a Cata­lu­nya una ini­ci­a­tiva de caràcter edu­ca­tiu gene­ral –vin­cu­lada als estu­dis infan­tils, pri­ma­ris i secun­da­ris– cone­guda com a Filo­so­fia 6/18, després 3/18 o, sense xifres, Filo­so­fia per a Nens, adap­tació cata­lana de la Phi­lo­sophy for Chil­dren del pro­fes­sor Matt­hew Lip­man. Ter­ri­ca­bras va pro­moure la ini­ci­a­tiva tra­duint paci­ent­ment i excel·lent­ment l’extens mate­rial del pro­jecte –la base literària i l’apli­cació didàctica–, que va ser i con­ti­nua sent adop­tat per mol­tes esco­les cata­la­nes, des de fa anys sota la coor­di­nació de l’IREF –Ins­ti­tut per a la Recerca i l’Ense­nya­ment de la Filo­so­fia–. El gran valor d’aquest pro­jecte és fer sor­tir la filo­so­fia for­mal del seu espai “espe­ci­a­lista” per fon­dre-la, en un exer­cici con­cret i rea­lista de la cele­brada però poc apli­cada “trans­ver­sa­li­tat filosòfica”, amb tota la resta i vari­e­tat de conei­xe­ments: lite­ra­ris, històrics, matemàtics, natu­rals i altres; i fer-ho sense límits d’edat: des de l’escola bres­sol fins al bat­xi­lle­rat mateix. Un pro­jecte que és, més que filosòfic, essen­ci­al­ment edu­ca­tiu perquè acaba essent un pro­jecte real i rea­lista del tan valo­rat “pen­sa­ment crític” com una de les fites màximes del procés edu­ca­tiu. Com deia el cèlebre per­so­natge de Molière, que des­co­bria que tota la vida havia “par­lat en prosa sense saber-ho”, resulta que tot­hom a tota edat pot fer i de fet fa “filo­so­fia sense saber-ho”, és a dir, pensa crítica­ment, pensa glo­bal­ment, pensa rela­ci­o­nal­ment, pensa ple­na­ment; sobre­tot si ho pot fer amb el suport d’ini­ci­a­ti­ves de gran potència edu­ca­dora com aquesta. En Ter­ri­ca­bras, doncs, va cobrir tots els espais filosòfica­ment impor­tants: des de la gran espe­ci­a­li­tat seva, la filo­so­fia de Witt­gens­tein, fins a la pro­moció del pen­sa­ment crític a tota edat; des de l’aca­de­mi­cisme rigorós fins a la presència social del pen­sa­ment en el seu sen­tit més ampli. Filòsof edu­ca­dor, edu­ca­dor filosòfic, com­promès soci­al­ment i política­ment, interes­sat, com volien els clàssics, en tot el que és humà: huma­nisme en ple­ni­tud. Mor l’home, però resta tota la seva obra, el seu huma­nisme, la seva impli­cació i tre­ball edu­ca­dor, el seu pen­sa­ment filosòfic i grans i múlti­ples vin­cles de com­pa­nyo­nia i amis­tat.