Opinió

Lletra petita

De gossos i persones

“Els que idolatren les seves mascotes canines i aquells que els rebutgen de ple perquè creuen que han traspassat la línia del que marca la racionalitat i el sentit comú

Ni política, ni canvi climàtic, ni pujada de preus dels ali­ments i, fins i tot, m’arri­ba­ria a arris­car a dir que ni de fut­bol. Els debats més ence­sos a les sobre­tau­les o a les xar­xes soci­als, on l’ano­ni­mat afa­vo­reix espla­iar-se amb tot tipus d’argu­ments, els pro­ta­go­nit­zen els ani­mals. Més con­cre­ta­ment els gos­sos, que mal­grat la ingerència pun­tual d’altres espècies en el rànquing de pre­fe­rits con­ti­nuen sent els líders amb diferència. No des­co­breixo res si afirmo que en aquest món hi ha dues clas­ses de per­so­nes: els que ido­la­tren les seves mas­co­tes cani­nes i aquells que els rebut­gen de ple perquè cre­uen que han tras­pas­sat la línia del que marca la raci­o­na­li­tat i el sen­tit comú. Cert que hi ha gent que es manté en un terme mitjà i tolera els gos­sos com qui tolera la cua en el super­mer­cat, però són mino­ria i es que­den al marge quan es tracta d’apro­fun­dir en els límits que repre­senta con­viure amb un ani­mal de com­pa­nyia. L’últim esce­nari que he des­co­bert fa pocs dies el pro­ta­go­nit­zava un veí del barri que es quei­xava per inter­net que el seu gos­set petit –“mi peludín”, deia ell– havia patit un intent d’agressió per part d’un mas­cle que en feia qua­tre com ell. Un gos poten­ci­al­ment perillós que, mal­grat anar lli­gat, no duia el morrió obli­gat per la nor­ma­tiva. L’home bus­cava el suport gru­pal dels mem­bres del xat per con­dem­nar la poca res­pon­sa­bi­li­tat que tenia el pro­pi­e­tari de l’ani­mal envers la resta de gos­sos que no esta­ven cata­lo­gats de vio­lents i el con­vi­dava a com­plir la llei. En tot cas, la queixa, que pri­mer va rebre la sim­pa­tia del grup, final­ment va aca­bar amb un lin­xa­ment vir­tual d’altres pro­pi­e­ta­ris de gos­sos con­si­de­rats peri­llo­sos quan al veí se li va esca­par dir que el seu ani­mal anava des­lli­gat. Ai las! La pro­vo­cació va entrar en escena i va jus­ti­fi­car del tot la reacció rabi­osa que havia tin­gut el gos acu­sat ini­ci­al­ment. Si ell se sal­tava la norma, amb quin dret asse­nya­lava els altres? De la pos­si­bi­li­tat que l’ani­mal gros i poten­ci­al­ment vio­lent s’hagués crus­pit el petit si no hagués anat lli­gat, no se’n va par­lar més. Cas tan­cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia