Susqueda: més voltes allà mateix

Quan falten tres mesos perquè es compleixin vuit anys del doble crim del pantà de Susqueda, Raquel Serna, la fiscal que s’ha incorporat en substitució de Víctor Pillado, ha agafat les regnes del cas i ha proposat que es duguin a terme un seguit de proves que, afirma, no faran pas dilatar el cas, sinó que contribuiran a poder-lo tancar amb rapidesa. Proves encarrilades, segons assenyala, a fiançar la càrrega indiciària contra Jordi Magentí, l’únic encausat.

Una de les proves que proposa és que sigui el doctor metge forense José Manuel Tortosa López qui determini quin calibre té l’arma del crim (que no s’ha trobat mai) i des de quina distància es van disparar els trets que van posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas aquell 24 d’agost del 2017. La fiscal assenyala que el jutjat havia acordat que fos Tortosa López (forense amb formació militar i especialista en balística) el que complementés l’informe juntament amb la unitat de balística dels Mossos però que no ha vist enlloc del sumari (que s’ha hagut de llegir de nou) cap dictamen signat per aquest especialista. Diu que creu necessari precisar la distància des de la qual es van disparar els trets perquè si es determina que es va disparar “a curta distància” contra dues persones indefenses es podria acusar d’un delicte d’assassinat amb traïdoria.

L’informe que demana la fiscal, sense la firma de Tortosa López, que no va poder intervenir en l’estudi per motius personals, va ser efectuat per dos metges forenses i dos especialistes de balística dels Mossos, està incorporat al sumari i conclou que l’arma és del calibre 9 mm i que el tret, que va entrar per la templa esquerra i va sortir per la dreta del cap de la noia, no va ser disparat a boca de canó. L’estudi, demanat pel jutjat, es va fer a partir de les fotografies i dades de l’autòpsia de la noia assassinada (els cossos van ser incinerats) i múltiples proves de laboratori efectuades disparant diferents armes i municions a uns objectes d’os sintètic per comprovar en quins casos els forats d’entrada i sortida eren més semblants als reals.

Una altra prova que ha demanat la fiscal Serna és que els metges forenses, amb el suport de la unitat de psicologia, faci una avaluació de l’estat mental de Jordi Magentí en el moment dels fets per poder determinar el seu grau d’imputabilitat i les possibles circumstàncies que poguessin modificar la responsabilitat penal, com ara l’arravatament. La fiscal vol un dictamen tant psiquiàtric com psicològic, que diu que tampoc ha vist incorporat a les diligències tot i que la fiscalia ho va demanar a partir de l’empresonament de Jordi Magentí, que va ser alliberat el desembre del 2018 i des de llavors continua en llibertat. Davant la petició d’aquestes diligències, la defensa de Magentí ja ha reaccionat informant el jutjat que totes dues diligències ja van ser practicades i consten foliades al sumari i demanant que, en cas que s’hagin de repetir, s’aclareixi per quina motivació. La fiscal encara ha demanat més proves..., com ara que els mossos refacin l’informe, que ja van fer el 2018, sobre totes les diligències sobre plantacions de marihuana a Catalunya els cinc anys abans en què s’hagués detectat la presència d’armes de foc. La fiscal argumenta que no van fer bé l’estudi i que els ha quedat incomplet per una senzilla raó: perquè a la fiscalia li consten altres diligències de plantacions de marihuana on els cultivadors tenien armes de foc que no han inclòs en el seu informe. L’han de repetir. La fiscal manté que és molt important tenir aquestes dades perquè ajudaran a entendre que és molt habitual associar una plantació de marihuana amb la tinença d’armes de foc i que això pot justificar que Magentí en tingués una el dia que es va perpetrar el crim. Magentí va ser absolt en el judici pel cas de la plantació de marihuana i no se li van trobar armes als escorcolls.