Opinió

De Roses a l’Alguer

Més enllà de gaudir d’una bona literatura, ‘Els pergamins de l’Alguer’ ens fa reviure una part de la nostra història

El 15 de juny del 1354, el rei Pere III el Ceri­moniós va sor­tir del port de Roses amb una gran expe­dició marítima, en direcció a l’Alguer (Sar­de­nya), on va arri­bar-hi set dies després. Va coman­dar un setge que va durar cinc mesos, fins que, el 16 de novem­bre, va acon­se­guir la victòria i va fer fora de la ciu­tat els seus habi­tants sards (que s’havien rebel·lat con­tra l’ene­mic), els quals van ser subs­tituïts per cata­lans. La novel·la històrica Els per­ga­mins de l’Alguer (Viena Edi­ci­ons, 2023), de Sal­va­dor Vergés (Sant Joan de les Aba­des­ses, 1946), relata la història a través dels ulls d’una jove fictícia, l’Ermes­senda, que surt de Roses el juliol del 1371 per bus­car una nova vida a l’Alguer. La novel·la, pre­sen­tada al llarg dels últims mesos en dife­rents pobles giro­nins (l’última vegada, ahir, en el marc dels Ver­muts lite­ra­ris de Mont-ras), des­criu tant la vida a Roses en aque­lla època com la tra­ves­sia fins a l’Alguer i l’estada de la pro­ta­go­nista a Sar­de­nya, tot ple­gat embol­ca­llat amb aquells fets que van por­tar a la cons­ti­tució d’un regne català a l’illa. Un cop fora­gi­tats els sards, les ciu­tats de l’Alguer i Càller van ser orga­nit­za­des seguint el model de Bar­ce­lona i van ser cen­tres actius de pro­pa­gació de la cata­la­ni­tat per tota l’illa. La corona cata­la­no­a­ra­go­nesa va con­ver­tir el català en la llen­gua ofi­cial del regne. La corona dels Habs­burg va man­te­nir Sar­de­nya com a regne ins­ti­tu­ci­o­nal­ment català fins que l’illa va que­dar sepa­rada dels Països Cata­lans pel Trac­tat d’Utrecht (1713), que posava fi a la Guerra de Suc­cessió.

Vergés, després d’una inves­ti­gació minu­ci­osa, s’endinsa en els epi­so­dis de l’època i en mos­tra els detalls, tot novel·lant la història. La pro­ta­go­nista, per exem­ple, explica l’arri­bada de cata­lans a l’illa: “[...] El rei no ha parat d’inten­tar enviar-hi gent de ter­res cata­la­nes, sobre­tot del Camp de Tar­ra­gona, Vila­franca i també de l’Aragó, amb el desig que l’Alguer s’omplís dels seus. Fins i tot el pare Martí em va expli­car que quan no tro­ben volun­ta­ris, cosa que passa sovint, con­do­nen penes de presó a canvi de repo­blar la vila [...].” Més enllà de gau­dir d’una bona lite­ra­tura, Els per­ga­mins de l’Alguer ens fa reviure una part de la nos­tra història, tot i que no massa noble, donat que va ser una invasió en tota regla, però l’hem d’ento­mar i no obli­dar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia