Opinió

Crònica de Barcelona

L’alegria de viure

Avui fa 76 anys del naixement de Salvador Puig Antich, a qui el règim franquista va llevar la vida ara fa mig segle

No hi pot haver goig més gran en una pare­lla que el fet de donar a conèixer la vin­guda al món d’un fill i comu­ni­car-ho als qua­tre vents, en una pro­clama de feli­ci­tat. Un fill és vida sobre la vida, vida que renova la vida, la vida és allò que dona sen­tit a tot ple­gat. No hi ha moment més ple que el segon zero de l’existència d’un nou ésser quan el plor és com un garfi que s’arrapa a aquest món, cer­ti­fi­cat de la pri­mera ale­nada, ins­tant de màxima joia. Cele­bració de l’ale­gria de viure.

Cada cop que ampli­a­ven la família, en Joa­quim Puig i Quer i la Imma­cu­lada Antich tenien per cos­tum escam­par als qua­tre vents la joia que havia vin­gut a posar-se dolçament a casa seva. Feien impri­mir unes peti­tes tar­ge­tes amb el nom del nou­vin­gut o nou­vin­guda per par­ti­ci­par–ho a fami­li­ars i amics fent-ne escam­pall. A prin­ci­pis de juny del 1948 ho van tor­nar a fer per donar a conèixer la bona nova que el 30 de maig d’aquell any havia “vin­gut al món” un “nou fillet” a qui s’havia bate­jat amb “el nom de Sal­va­dor”.

Tot és dolç, enten­dri­dor, deli­cat, quasi oníric en la petita car­to­lina de tons pas­tel que van fer impri­mir en Joa­quim i la Imma­cu­lada pel nai­xe­ment del ter­cer fill. Damunt un encoi­xi­nat de color blau cel, sos­tin­gut pels qua­tre extrems per una veta rosada que es recull en una gran llaçada, hi ha suspès enlaire, tal­ment com un estel, un nou­nat abri­gat amb bol­quers, enjo­gas­sat, un nin que sobre­vola dos infants, bufons, un per­fec­ta­ment clen­xi­nat, l’altra amb una rin­xo­lada cabe­llera. El qui arriba per l’aire és en Sal­va­dor, i els que l’espe­ren arran de terra són els seus ger­mans, en Joa­quim, pri­mogènit, i l’Imma, segona d’una nis­saga de sis.

La il·lus­tració és obra de Maria Parés, que per encàrrec de la seva amiga, Imma­cu­lada Antich, va deco­rar cada una de les tar­ge­tes de pre­sen­tació amb què els ger­mans Puig Antich van ser anun­ci­ats a aquest món. Les dues dones tre­ba­lla­ven en equip, una dibui­xava i l’altra escri­via. D’aquesta manera, el text donant els detalls de l’infan­ta­ment el va redac­tar la mare, que tenia un pul­cre conei­xe­ment del català, com cor­res­pon a una dona que havia fet de mes­tra en temps de la República.

No hi ha millor data que la d’avui, en què s’escau el 76è ani­ver­sari del nai­xe­ment de Sal­va­dor Puig Antich, per difon­dre públi­ca­ment aquest petit docu­ment, inèdit fins ara. Un pape­ret apa­rent­ment insig­ni­fi­cant però que, sense cap mena de dubte, suposa un apunt biogràfic que sorprèn i corprèn en omplir d’il·lusió i vida una rea­li­tat mar­cada pel dolor, el pati­ment i la mort més tràgica.

Hi ha una història paral·lela, afe­gida a l’existència de la tar­geta, i és la manera com ha tor­nat a les mans de les ger­ma­nes Puig Antich. La gent s’estima molt l’Imma, la Montse, la Carme i la Merçona Puig. Es veu per la manera com les acu­llen allí on van, sem­pre sol·lícites a expli­car la història del germà, que és la seva, i a rei­vin­di­car-ne la figura. En aca­bar una recent xer­rada a Vila­franca, ciu­tat on va néixer la mare, una dona es va acos­tar a la Montse Puig i li va entre­gar la tar­geta com qui retorna al seu legítim pro­pi­e­tari un petit tre­sor con­ser­vat tota la vida amb res­pecte i esti­mació. I vet aquí el sen­ti­ment com­par­tit que ha fet viure en Sal­va­dor, que no hi ha mort que pugui amb tant d’amor; el dels pares, les ger­ma­nes i el de tot un país amb la seva irre­sis­ti­ble ale­gria de viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia