L’Estrella, un pastís per a la història

Faran molt mal fet els barcelonins que aquest cap de setmana, aprofitant els tres dies de descans per la coincidència de la segona Pasqua en dilluns, agafin carretera i tovallola per fer un tast de minivacances a la platja. Des de dissabte i fins dilluns la festa serà a Barcelona i, concretament, al número 32 del carrer Nou de la Rambla, seu de la pastisseria La Estrella, on es commemoraran els 200 anys de l’obertura d’aquest establiment, regentat per l’Anna Campos a l’obrador i la Judit Server al mostrador.

L’esdeveniment té categoria d’històric, perquè 200 anys d’activitat al mateix local sembla una marca impossible, i per estar a l’altura de l’efemèride des de la pastisseria fa temps que es treballa per fer que l’aniversari sigui inoblidable. Es tracta, si més no, que en el paladar dels clients hi quedi un regust dolç, agradable, i que en l’imaginari dels barcelonins hi neixi un nou referent llaminer, ineludible, inevitable, una nova bandera pastissera.

Efectivament, i com no podia ser d’altra manera, l’aniversari se celebrarà amb la presentació en societat d’un pastís de nova creació, una obra d’art perible, de contemplació i consum immediat, que ha vist la llum després que la ment creativa de l’Anna hagi anat donant voltes durant dies i més dies al repte. La disjuntiva que li presentava a la pastissera era per quin camí tirar, si es tractava de celebrar 200 anys de dolçor fabricant un pastís d’època, inspirant-se en el que es feia al segle XIX, o si optava per una opció trencadora, una proposta radicalment moderna i de nova creació.

El nebot d’un dels antics propietaris de La Estrella li va explicar una recepta molt antiga, amb presència de massapà, pa de pessic i confitura d’albercoc. L’Anna el va recrear i el resultat va ser “com un gran pastís de panellet”, bo però que no li va acabar de convèncer. I va ser aleshores, quan descartada la via històrica, la pastissera va començar a perfilar la idea d’un dolç de reminiscència festiva –perquè 200 anys són una gran festa– i la seva ment es va aturar en un gust familiar, una tradició vinculada al costum introduït pel seu avi de brindar els dies de grans celebracions amb cup de cava, un combinat alegre que té com a base el vi escumós i el préssec.

És així com ha nascut el pastís l’Estrella –com, si no, s’havia de batejar aquesta nova creació–, un dolç que té com a base la solidificació del cava a través d’una enginyosa crema pastissera que s’alterna amb una capa de préssec cuit també amb cava, una fina làmina de pa de pessic de festuc, més crema, més préssec –ara macerat– i tot plegat reposant delicadament damunt una galeta fabricada també a partir de festucs.

La presentació es fa amb porcions individuals que dissabte al matí es posaran a la venda per primer cop amb sorpresa per als 100 primers clients, que seran obsequiats amb una bossa feta especialment per a l’efemèride. Per més endavant, i a demanda, hi haurà pastissos l’Estrella de dimensions més grans i per sempre més el dolç quedarà en l’oferta de l’establiment com un símbol identificatiu del seu obrador.

L’Anna i la Judit estan d’enhorabona i amb la seva determinació i iniciativa creativa la ciutat encetarà dissabte una nova tradició pastissera. Des d’ara, a la capital, no digui festa, digui l’Estrella.