Què ha de fer un banc?

El tema ban­cari ha tor­nat a la pri­mera pàgina dels dia­ris amb motiu de l’OPA –oferta pública d’adqui­sició– del BBVA al Banc Saba­dell. Tots sabem ara el que és una OPA d’acord o no amb els acci­o­nis­tes. Val la pena fer una repas­sada als objec­tius de la banca.

Aquesta té un caràcter espe­cial. Tot i que la xarxa bancària, sota el con­trol d’un banc cen­tral, és una soci­e­tat anònima com les altres empre­ses, té una missió pròpia que la dis­tin­geix. Els bancs tenen per missió la regu­lació finan­cera, ate­nent la petició de crèdits i la com­pen­sació econòmica a l’estalvi. No obs­tant, ens podem pre­gun­tar si els bancs han d’anar una mica més enllà. Les cai­xes d’estalvi ho feien, amb la cre­ació d’unes apor­ta­ci­ons al que se’n deia l’obra social. La cons­trucció d’habi­tat­ges per a la immi­gració dels anys 50 i 60 va ser en bona part cosa de les cai­xes. Ara no hi ha cap empresa pri­vada que ho faci, si fem l’excepció de Cai­xa­Bank, que manté la bona tra­dició. Els bancs actu­als, que actuen dins un sis­tema capi­ta­lista, bus­quen el bene­fici màxim per als seus acci­o­nis­tes i con­si­de­ren que l’obra social no els per­toca.

L’evo­lució bancària a l’Estat espa­nyol ha pas­sat per grans can­vis. Fa cin­quanta anys hi havia més d’un cen­te­nar de bancs, la majo­ria de caràcter local, començant pel Banc Saba­dell, que tenia una sola ofi­cina a la seva població. Des d’ales­ho­res el nom­bre de bancs s’ha anat reduint fins a la situ­ació actual en la qual el BBVA i el San­tan­der con­tro­len el mapa ban­cari, i encara ho farà més si el BBVA acon­se­gueix la fusió amb el Saba­dell. Espero sin­ce­ra­ment que no l’acon­se­gueixi i que els acci­o­nis­tes i els mem­bres del con­sell d’admi­nis­tració del Saba­dell s’ado­nin de la importància de la seva enti­tat.

Torna l’etern pro­blema de l’existència o la des­a­pa­rició dels bancs cata­lans, que té més de cent anys. Si des­a­pa­reix el Saba­dell els cata­lans ens tro­ba­rem només amb Cai­xa­Bank, que té una par­ti­ci­pació impor­tant de l’Estat. Par­lar d’inde­pen­den­tisme sense bancs és com par­lar d’una per­sona sense braços o sense cames. Espero que la Gene­ra­li­tat i les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes s’ado­nin que no es pot fer gran cosa en la direcció de la inde­pendència sense una base finan­cera sòlida i sufi­ci­ent.

Els bancs no són una empresa ordinària. Hau­rien de fer alguna cosa més que donar crèdit i com­pen­sar l’estalvi. Tenen la res­pon­sa­bi­li­tat de donar sen­tit a l’eco­no­mia d’un ter­ri­tori i, en con­cret, de Cata­lu­nya en el nos­tre cas. Algú es pensa que el BBVA estu­diarà i actuarà sobre el sec­tor far­macèutic català o sobre el sec­tor digi­tal que tanta empenta porta en aquests moments? La seva visió serà la de l’Estat espa­nyol i la de l’eco­no­mia de Madrid, en espe­cial. Els ban­quers bas­cos no es dis­tin­gei­xen pas pel seu naci­o­na­lisme i la majo­ria d’ells tenen pis a Madrid i una part dels ser­veis cen­trals dels bancs. Un banc basc o un banc amb seu a San­tan­der, però amb els ser­veis cen­trals a Madrid no farà res per a nosal­tres.

Con­fio que l’OPA del BBVA no tiri enda­vant i que el Saba­dell s’adoni de la seva res­pon­sa­bi­li­tat, com a únic català que té la seu social a Ala­cant, per impo­sició o reco­ma­nació de les auto­ri­tats espa­nyo­les arran del procés.