Sequera sanitària

Si el sis­tema sani­tari català ja estava prou ten­si­o­nat, ara la falta de pres­su­post obli­garà a fer rees­truc­tu­ra­ci­ons a l’estiu en alguns CAPs i en hos­pi­tals de referència com el Vall d’Hebron. Tan­ca­ment de llits, ajor­na­ment de cirur­gies no urgents i subs­ti­tu­ci­ons que no es podran cobrir per falta de per­so­nal. Quan en teo­ria tots ens havíem con­ju­rat que la salut és un bé essen­cial, quan en teo­ria la pandèmia de covid ens havia demos­trat la importància de tenir un sis­tema sani­tari mus­cu­lat, quan en teo­ria pràcti­ca­ment tots els par­tits coin­ci­dien que cal rever­tir –i no tor­nar a repe­tir– les reta­lla­des del pas­sat en ser­veis públics de pri­mera neces­si­tat, arriba la pràctica i ens demos­tra que el sis­tema sani­tari català té uns grans pro­fes­si­o­nals però que encara està lluny d’una bona estruc­tu­ració. I, així, aquest estiu no només pati­rem una sequera hídrica, sinó també sanitària. La falta de pres­su­post, que no és un con­di­ci­o­nant menor, inci­deix de ple en el sis­tema de salut català. Però la pre­gunta és si no hi ha cap marge de mani­o­bra per evi­tar el que era ima­gi­na­ble que pas­sa­ria. Perquè asse­gu­rar que “només” s’ajor­na­ran cirur­gies pro­gra­ma­des, que no es fan reta­lla­des sinó “ajus­ta­ments”, que el tan­ca­ment de 200 llits al Vall d’Hebron –un 24% del total– és acti­vi­tat “que es pot dife­rir” i que només es regis­trarà “una petita demora” a les llis­tes d’espera és, sim­ple­ment, inten­tar ama­gar l’emba­lum. No són prou impor­tants les actu­a­ci­ons pre­ven­ti­ves, les cirur­gies pro­gra­ma­des i les visi­tes als CAPs? El pro­blema no és menor, encara que des de la con­se­lle­ria se li vul­gui res­tar importància i s’asse­guri que enguany s’ha incre­men­tat la inversió en un 4,5%. Només fal­ta­ria que no s’incre­mentés, tenint en compte que venim d’on venim. Sabem que a l’estiu es redu­eix l’acti­vi­tat però l’objec­tiu hau­ria de ser que els ser­veis de salut fun­ci­o­nin a ple ren­di­ment els dotze mesos de l’any. Amb la salut no s’hi juga i, mal­grat que la falta de pres­su­post ha estat un llast, és inne­ga­ble que hi ha molt marge de millora. A l’estiu i al llarg de tot l’any.