Ara toca natura!

Crec que podem estar molt con­ten­tes i cele­brar que la Unió Euro­pea (UE) ha fet un tomb pel que fa a les polítiques ambi­en­tals euro­pees. El 17 de juny el Con­sell de Minis­tres de Medi Ambi­ent va apro­var la que s’ha ano­me­nat la llei de res­tau­ració de la natura. En rea­li­tat és un regla­ment, que a efec­tes pràctics és el mateix, ja que és un acte legis­la­tiu vin­cu­lant que s’ha d’apli­car en la seva inte­gri­tat a tots els estats mem­bres de la UE. La pri­mera lle­gida del text recon­forta, fa volar la ima­gi­nació, fa res­pi­rar pro­fun­da­ment amb l’anhel de fer les coses millor. La natu­ra­lesa depèn de les inter­re­la­ci­ons entre espècies en el si dels hàbitats, és un fràgil equi­li­bri que ha de garan­tir un entorn sa que fun­ci­oni cor­rec­ta­ment. Nosal­tres som una peça més d’aquest com­plex engra­natge. Quan està en dese­qui­li­bri es perd la capa­ci­tat de pro­veir de ser­veis vitals com pro­por­ci­o­nar ali­ment, pro­duir oxi­gen, sub­mi­nis­trar recur­sos natu­rals i absor­bir CO2 i miti­gar el canvi climàtic. Cal, sens dubte, feli­ci­tar totes les per­so­nes que hi han tre­ba­llat, per­so­nal de l’admi­nis­tració euro­pea, que segur que hi han dei­xat la pell, així com el sec­tor polític que l’ha aca­bat apro­vant. Perquè sí, de vega­des hi ha actes que a mi em recon­ci­lien amb la política, i aquest n’és un. Ara cal que cada estat ela­bori el seu pla d’acció i imple­men­tació, per asso­lir l’objec­tiu d’haver res­tau­rat el 20% dels eco­sis­te­mes ter­res­tres i marins degra­dats l’any 2030, el 60% l’any 2040 i el 90% l’any 2050. Objec­tius molt ambi­ci­o­sos que gene­ren un gran repte, sovint difícils d’acon­se­guir, i aquest segu­ra­ment serà un dels punts febles. La UE l’ha d’acom­pa­nyar amb uns gene­ro­sos pres­su­pos­tos. I tant de bo ser­veixi perquè Cata­lu­nya recu­peri l’embran­zida dels anys noranta, quan érem un refe­rent en temes de con­ser­vació de la natura. A Cata­lu­nya en els dar­rers tan sols 20 anys les pobla­ci­ons de ver­te­brats i inver­te­brats autòctons dels quals es tenen dades han per­dut de mit­jana el 25% dels seus indi­vi­dus. Aquesta pèrdua és supe­rior fins al 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aigua­molls, al 30% en les d’ambi­ents agrícoles i prats, i al 10% en les de bos­cos i mato­llars. Ara és un bon moment de recu­pe­rar il·lusió, exper­tesa i imple­men­tació intel·ligent de les polítiques ambi­en­tals. Ara toca natura!