Hi ha algú?

Dotze del migdia d’un dia qualsevol. El llum s’apaga. Els ordinadors també. El món, de sobte, s’atura. Comencen a córrer veus. Apagada a Espanya, Portugal, França i Alemanya. A les webs i xarxes socials del nord, res de res. Potser un incendi al sud de França. No se sap res. No es diu res. Generadors per als edificis prioritaris. Benzina de reserva per si de cas. El sistema elèctric ha fallat. Protecció Civil n’informa per xarxes socials. Però deixen de funcionar. Què està passant? Esperant directrius. Cap a casa falta gent. Els semàfors no funcionen. Alguns supermercats han tancat. Altres no. Algunes benzineres no funcionen. Altres sí. A casa, el món és la ràdio. La pública descrivint fredament el que succeeix. A Rac1 indignació. Preguntant-se: hi ha algú? A comarques, crec, s’ha viscut tranquil·lament. A Barcelona, segons la ràdio, més caòticament. Nens a les escoles i pares sense transport públic. Joves, adults, gent gran atrapada al tren. Als túnels. Arribaré? Tanquen escoles? Ascensors aturats. Fins quan? Quan arribarà la llum? És greu? Hi ha algú? Em quedo amb Rac1. Han passat més de 5 hores, res. Cap veu oficial. Els polítics hi són per donar la cara quan les coses van malament. Per donar seguretat a la ciutadania. Per explicar el que se sap. Què ha de passar perquè informin? Un curs de comunicació en cas d’emergència. Urgent. El silenci és el pitjor missatge possible. Em venen records del gran incendi de l’Alt Empordà. Aleshores el conseller diu: “Foc incontrolat, sense capacitat d’aturada. Si no para el vent, no hi podem fer res.” Doncs aquesta és la situació. Això és donar informació. La que sigui, la que hi hagi. Sense problemes. No cal sortir només si es té la informació. No cal sortir només si es té la solució. Cal una veu que expliqui el que està passant. Només això. Com a mínim saber, o no, les causes. Com a mínim saber, o no, quan es restablirà la normalitat. Com a mínim dir que no se surti de casa si no és imprescindible. Com a mínim dir que la mainada està tranquil·la a les escoles. Igual que la gent gran als geriàtrics. Com a mínim saber que als hospitals està garantida l’electricitat. Si la ràdio podia informar, els governs també. Per mi el silenci fou eixordador.