Retrobament

Aquest estiu el can­tau­tor Àngel Maresca, cone­gut com lo Bar­ber de l’Alguer pel seu ofici i pro­cedència, ha tret un nou disc titu­lat Retro­ba­ment. La cançó que dona nom a l’elapé i la foto de la coberta reme­mo­ren el Viatge del Retro­ba­ment impul­sat per Pere Català i Roca. L’agost de 1960 va noli­e­jar un vai­xell amb el qual 141 cata­lans –intel·lec­tu­als i altres mem­bres des­ta­cats de la soci­e­tat civil– van viat­jar fins a la ciu­tat sarda per res­ta­blir rela­ci­ons cul­tu­rals. Milers d’algue­re­sos els espe­ra­ven al port encapçalats per l’alcalde. Les emo­ci­ons eren a flor de pell amb la cata­la­ni­tat com­par­tida com a fil con­duc­tor, en un moment en què a la Cata­lu­nya penin­su­lar es patia la gri­sor del fran­quisme i Itàlia ja era un règim democràtic. Fa pocs dies vaig viure el meu par­ti­cu­lar retro­ba­ment amb l’Alguer, que, fins ales­ho­res, m’era només una rea­li­tat vaga­ment ima­gi­nada a través d’alguns lli­bres. Vam poder veure la More­neta que hi ha a la cate­dral –donada per l’Aba­dia de Mont­ser­rat amb motiu de l’esmen­tat viatge–, pas­se­jar pels car­re­rons de la part antiga de la ciu­tat curulls de gòtic català i del famós corall alguerès, tas­tar la pres­ti­gi­osa lla­gosta i posar-nos en remull sota els balu­ards que suquen al mar. Més impor­tant encara, vam poder sen­tir la dis­tin­tiva sono­ri­tat del català alguerès, llen­gua que, malau­ra­da­ment, s’hi troba en clara situ­ació de mino­rit­zació. Per tal de com­ple­tar el meu retro­ba­ment, vaig anar a la bar­be­ria de Maresca, dis­po­sat a fer-me afai­tar la barba per poder-hi con­ver­sar. Suposo que era el seu fill qui em va dir que tenien l’agenda plena aquell dia. Llàstima. L’última nit del viatge, cami­nant per la Pas­se­jada de Bar­ce­lona, pro­ve­nint d’un esce­nari, hi ha una gui­tarra i una veu que refila “era 25 d’agost de 1960...”. Afor­tu­na­da­ment, vam poder-lo sen­tir can­tar i, alhora, con­ser­var la pròpia barba. Si podeu, feu també el vos­tre retro­ba­ment.