Dalí, la casa on va començar tot

El dia que la ciu­tat de Figue­res com­me­mo­rava el cin­quan­te­nari del Tea­tre Museu Dalí amb un acte popu­lar obert a la ciu­ta­da­nia vaig tenir ocasió de visi­tar la casa natal, l’equi­pa­ment cul­tu­ral i muni­ci­pals on va néixer i créixer uns quants anys el pin­tor mun­di­al­ment cone­gut i reco­ne­gut. Per la seva excèntrica capa­ci­tat d’auto­pro­mo­ci­o­nar-se, per les seves esbo­jar­ra­des per­for­man­ces i hap­pe­nings i sobre­tot per la seva obra, la que per­du­rarà i la que indica que Dalí és un gran entre els grans. Me n’havien par­lat molt bé i tot­hom es refe­ria a una experiència immer­siva que no dei­xava indi­fe­rent. I cer­ta­ment he de dir que va ser així i que reco­mano viva­ment la visita perquè, tant si es coneix com si no l’obra i la per­so­na­li­tat de Dalí, és una experiència enri­qui­dora, que explica molt bé el perquè de tan­tes coses del mes­tre i que es com­ple­menta mera­ve­llo­sa­ment amb la visita al Tea­tre Museu, que aquest any com­pleix 50 anys, en un any en què es com­me­mora el 120è ani­ver­sari del nai­xe­ment de Dalí i el 35è de la mort del geni de Port­lli­gat.

Al car­rer Mon­tu­riol, 6, s’hi ha fet una feina magnífica i els 38.000 visi­tants que ha tin­gut quan diu­menge farà un any de la seva inau­gu­ració ho ava­len. En aquest edi­fici moder­nista és on es va ins­tal·lar el notari Sal­va­dor Dalí Cusí, encara sol­ter. Aquí és on va por­tar la seva dona Felipa i on van néixer els seus fills: el Sal­va­dor Dalí que va morir als set anys, el Sal­va­dor Dalí que ha estat con­si­de­rat un geni uni­ver­sal i la ger­mana petita, Anna Maria, la pri­mera model i con­fi­dent, de la qual després es va dis­tan­ciar. Van ser pocs els anys que Sal­va­dor Dalí hi va viure, però és on va començar tot, tal com està docu­men­tat o com el mateix Dalí explica en alguna de les seves publi­ca­ci­ons. La casa del car­rer Mon­tu­riol és sem­pre pre­sent en la relació amb el notari, que aca­barà des­he­re­tant el seu fill, amb una mare que va morir quan Sal­va­dor tenia 16 anys i amb Anna Maria, la dona més impor­tant de la vida de Dalí fins a l’apa­rició de Gala amb els sur­re­a­lis­tes pari­sencs, el 1929.

La casa natal parla de la vida íntima i de la vida pública i ho fa d’una manera que t’atrapa de tal manera que la visita, de poc menys d’una hora, es fa curta. Pas­se­ges pels llocs on Dalí va créixer i, al mateix temps que la seva vida pri­vada, t’assa­ben­tes de la vis mediàtica de Dalí: les seves per­for­man­ces arreu del món, el seu tre­ball amb Alfred Hitch­cock i amb Walt Dis­ney, que el va visi­tar a Cadaqués, la seva relació amb els mit­jans de l’època i tot en el con­text en què vivia aque­lla Figue­res moderna, cos­mo­po­lita i més pro­pera a França que no a la península.

Un pro­jecte muse­ogràfic del tot encer­tat i que sorprèn, perquè tant parla de l’home i de l’artista com de l’interes­sat en el món de la ciència. Dalí és omni­pre­sent però mit­jançant Dalí i la seva obra, que evo­lu­ci­ona, la casa natal t’explica el con­text en què va viure Sal­va­dor Dalí i Domènech. I allà conei­xes o recu­pe­res els seus pen­sa­ments, escrits i decla­ra­ci­ons que el van fer cone­gut arreu del món. El mètode de l’audi­o­guia i la manera com t’envolta la història i l’obra fan del tot reco­ma­na­ble la visita a aquesta casa natal a Figue­res que diu­menge com­plirà un any.