Records d’antigues botigues

En Joan Oller ens va portar a dinar a Olot i així va ser com, en bona companyia, vaig descobrir el restaurant Ramon, on, amb Josep Cros al menjador i Berta Agulla a la cuina, vam menjar de primera. Amb el compromís de tornar-hi, per l’amabilitat irònica del cap de sala i el gran nivell de les menges servides, allà em va venir a la memòria un restaurant que havia freqüentat i molt a Girona. L’Edelweiss de l’Agustí Ensesa i la Maria Glòria Juandó. Va ser a causa de l’steak tartar. Em va emocionar veure com el feien davant meu, treballant la carn i remenant cadascun dels ingredients per deixar-lo en el punt de picant just que demanava cada comensal. Sensacional. I vaig recordar restaurants on de molt jove vaig descobrir aquest bistec tàrtar que tant m’ha agradat des de llavors. Però segurament el lloc on en vaig menjar més va ser a l’Edelweiss, un restaurant que va néixer el 1984 al carreró que hi havia a tocar de la travessia del Carril, en el soterrani del local que havia acollit Vins Ensesa.

I vet aquí que ara que la travessia del Carril ha canviat de direcció per les obres a la plaça Joan Brossa i la nova parada del bus ràpid entre Girona i Salt, també vaig recordar com havia tancat El Petit Paradís. Van ser l’Agustí i la Maria Glòria els que van obrir dos anys abans que el restaurant aquesta botiga de delicatessen, de les primeres que hi va haver i segurament la que més vaig freqüentar durant molts anys. També van obrir la formatgeria Migdia. Després les van traspassar a la Tati Quera i després vaig veure com El Petit Paradís havia abaixat persianes. Fins que setmanes després va tornar a reobrir, amb nova direcció.

Això passa a molts locals que mantenim en la nostra memòria de molts anys enrere. En el petit tros que anava de la plaça Marquès de Camps al carril, recordo el canvi de nom de la farmàcia Simon, sabateries com la Torras, bars com Can Pagès i després el Xarrup, llibreries com la Soler, el biciclista Vendrell, Bosmer, les botigues de mobles Bell Estils i Confort al capdavant, el restaurant La Pansa, la botiga de discs Ràdio Pla i tants d’altres negocis que han passat avall.

Mentre escric tot això i se m’acumulen records de llocs en els que havia comprat, de can Puig Giralt al sastre Casadevall, veig també que ha tancat, almenys temporalment segons la web, la capelleria Arxer, al número 15 del carrer Nou de Girona. Busco i veig que com a camiseria va obrir les seves portes el 28 d’abril de 1934, fa vuitanta anys. A ca l’Arxer i després de molts de dubtes per la vergonya que em feia, va ser on em vaig comprar el primer barret, el que encara porto a l’hivern. I la nostàlgia em porta a recordar que va ser també la primera botiga on, encara amb setze anys, el 1974, vaig entrar tot sol per comprar-me roba després d’haver cobrat la meva primera nòmina a Ràdio Girona. Uns pantalons verds de pana, una camisa de quadres i un jersei. Records d’uns anys que no tornaran, quan Girona encara era grisa i negra però s’acabaria despertant pocs anys després. No ho tenen fàcil, no, aquests negocis que exigien moltes hores i molta dedicació. Són records d’uns temps que ja han canviat.