El tràmit

Un senyor eixe­rit de Girona, en aque­lla edat en què hom creu haver-se gua­nyat el dret al res­pecte i a un tracte pre­fe­rent, va anar un dia tot deci­dit al Regis­tre Civil per fer un tràmit tan sen­zill com can­viar el nom del cas­tellà al català, ja que no volia, a aques­tes alçades de la vida, arros­se­gar més les con­seqüències d’una impo­sició. No era, doncs, un canvi de nom per motius frívols, ni per efec­tes d’un trànsit de sexe o perquè fos un nom de pronúncia difícil o motiu de befa; tam­poc no era un tràmit amb cir­cumstàncies espe­ci­als, infor­mes mèdics o tècnics, tes­ti­mo­nis o cre­den­ci­als. El seu tràmit con­sis­tia només a can­viar una lle­tra, la que dife­ren­cia Miguel de Miquel.

Deci­dit i sense pressa va anar a les ofi­ci­nes del Regis­tre Civil sense cita prèvia i, això sí, el van aten­dre al moment. Però només per infor­mar-lo. Pre­gun­tat per la qüestió, els va dir que volia saber com havia de fer-ho per can­viar-se el nom de Miguel a Miquel, vaja, posar el nom en català. No sé si ama­ble­ment o amb indi­ferència, li van donar un full –fotocòpia en blanc i negre en paper reci­clat– dient-li que entrés a Goo­gle i cliqués l’enllaç “Seu judi­cial Regis­tre Civil de Girona”, remar­cant-li en groc llam­pant aques­tes indi­ca­ci­ons i, escrit a mà, “còpia de DNI i volant de padró”.

Tot i això, en Miquel (ins­crit Miguel encara) va fer el que li van dir, amb la mala sort que a l’entrar a Goo­gle i cli­car, ho va fer al link d’una ges­to­ria que ofe­reix fer tràmits al Regis­tre Civil; lla­vors va emple­nar les dades que li dema­na­ven i va pagar els 48,28 euros exi­gits, tot i ser un tràmit gratuït. Es va ensu­mar l’error quan, en rebre el cor­reu, va veure el remi­tent: una ges­to­ria de Jaén! Per si no fos prou, un cop obtin­gut el volant d’empa­dro­na­ment després de fer cua a l’ajun­ta­ment –sorprèn que les admi­nis­tra­ci­ons no esti­guin con­nec­ta­des per obte­nir dades que neces­si­ten contínua­ment– va haver de dema­nar cita prèvia per mitjà del web del Gen­cat, quan no hi està obli­gat per llei, i quan va acon­se­guir entrar-hi, no va poder superar la difi­cul­tat de selec­ci­o­nar les poques dates dis­po­ni­bles, per raons tècni­ques incom­pren­si­bles. Final­ment va obte­nir hora, per al desem­bre d’aquest any. No sé com ho veieu, però a mi em sem­bla inac­cep­ta­ble aquest tracte a la gent gran.