Junqueras, plega!

Cada vegada són més les veus dins ERC que ento­nen el mateix mis­satge: “Jun­que­ras, plega!” Dit amb més o menys con­tundència, amb més o menys diplomàcia, sent més o menys direc­tes, més o menys acu­sa­dors. Agraint-li els ser­veis pres­tats o asse­nya­lant-lo com l’artífex del dal­ta­baix. Pre­sen­tant-lo com un encan­tat que no s’ado­nava del que pas­sava a la part del dar­rere de la botiga o bé com un cons­pi­ra­dor més a l’ombra que ara es vol espol­sar les puces. Però, al cap­da­vall, d’una manera o d’una altra, tots van allà mateix: “Jun­que­ras, plega!” I, per aquest motiu, el congrés d’ERC s’està con­ver­tint en un ple­bis­cit sobre la seva per­sona més que no pas en un con­clau per renéixer com a par­tit. Ara que falta un mes, i amb el que això suposa veient la tra­jectòria dels repu­bli­cans des de l’estiu cap aquí, qual­se­vol cosa és pos­si­ble. Però es fa difícil ima­gi­nar una­ni­mi­tat en la seva per­sona. Amb ell o con­tra ell. No hi ha gri­sos. I aquesta pola­rit­zació foca­litza com­ple­ta­ment el debat, dei­xant en els ser­rells el que hau­ria de gene­rar una reflexió pro­funda: com s’ha arri­bat fins aquí i quin paper ha de tenir la for­mació en aquesta nova etapa que viu el país.

I sí, hi ha mol­tes veus que ento­nen la mateixa melo­dia: “Jun­que­ras, plega!” Són veus amb rellevància dins el par­tit, o que n’han tin­gut. Però, què n’opina la militància? El repu­blicà ras, el que no té càrrecs ni n’ha tin­gut, també entona el “Jun­que­ras, plega!”? Fins a quin punt aquest tre­ball de for­mi­gueta que ha estat fent l’expre­si­dent d’ERC, recor­rent el país de punta a punta, cele­brant petits con­claus al ter­ri­tori, tindrà efecte? La militància també vol que ple­gui? I què farà Jun­que­ras si surt der­ro­tat d’aquest ple­bis­cit? Aga­farà els tra­paus i se n’anirà cap a casa? El veuen fent un pas al cos­tat? O viu­rem una nova escissió del par­tit que agreu­jarà encara més la crisi interna? I si gua­nya? Què farà la resta? I què farà Jun­que­ras? Del dret o del revés, el gran mal ha estat expo­sar la roba bruta a la pales­tra. I això no se solu­ci­ona només amb un congrés.