De reüll
Això és art? Sí
Un plàtan enganxat a la paret amb cinta adhesiva és una obra d’art. Com ho és l’urinari que va presentar Marcel Duchamp el 1917. I com ho són les marines de la Costa Brava fetes per pintors de diumenge. Si ho traslladem a la literatura, ho entendrem més bé. D’un llibre que ens ha semblat dolentíssim, mai diríem: “Això no és un llibre.” He començat parlant del plàtan perquè és el que ha desencadenat una nova polèmica amb aquest debat tan absurd sobre què és i què no és art. La dita fruita s’ha venut en una subhasta per 6,2 milions de dòlars. El comprador és un empresari de criptomonedes xinès, que se la va cruspir. Després s’ha sabut que el plàtan va ser adquirit per 25 cèntims a un botiguer immigrant de Nova York amb una situació personal molt precària. Comedian, el nom d’aquesta obra d’art, s’ha acabat convertint, doncs, en un mirall del nostre món, en què la banalitat i la tragèdia cohabiten. No en cap planeta extraterrestre, no, aquí mateix: mentre uns fan cua a les botigues de luxe de passeig de Gràcia, uns altres fan muntanyes de cadàvers a Palestina. M’ha agradat llegir les declaracions de l’artista Maurizio Cattelan, l’autor de Comedian, a propòsit de la controvèrsia: “L’art no soluciona problemes.” És clar que no, però quina capacitat que té de deixar-los en evidència.