Opinió

Lletra petita

Gisèle... què?

“És incomprensible, il·lògic, retrògrad, extemporani, antediluvià... que una dona adopti el cognom de l’home en casar-se. I no passa en pocs llocs

L’Estat francès i una mica tots ple­gats hem pas­sat mesos en xoc durant el judici per vio­lació múlti­ple, con­ti­nu­ada i amb sub­missió química a Gisèle Peli­cot, resolt amb la pena màxima pre­vista per a qui era el seu marit, Domi­ni­que Peli­cot, i entre 3 i 15 anys per al mig cen­te­nar d’homes que van par­ti­ci­par de la barbàrie.

Gisèle... què? En ple segle XXI és incom­pren­si­ble, il·lògic, retrògrad, extem­po­rani, ante­di­luvià... que una dona adopti el cognom de l’home en casar-se. I no passa en pocs llocs: la immensa majo­ria del món anglo­saxó, Rússia i la seva antiga òrbita, el Japó, alguns estats de l’Amèrica Lla­tina... A l’Estat francès, assu­mir el cognom de l’home també té empara legal i, tot i que és opta­tiu, el cos­tum està ben estès.

La qüestió no és enu­me­rar els llocs on la pràctica es manté sinó acon­se­guir que es des­terri. L’argu­ment per no fer-ho sem­pre és el de la tra­dició, i si fos per man­te­nir tra­di­ci­ons, con­ti­nuaríem envi­ant les brui­xes a la foguera, l’escla­vi­tud no s’hau­ria abo­lit, l’apart­heid seria legal i –dis­cul­peu si ho tro­beu frívol– al fut­bol no hi hau­ria VAR.

El propòsit de san­ci­o­nar, com­ba­tre i des­le­gi­ti­mar les con­duc­tes mas­clis­tes entra en con­tra­dicció amb el que es coneix com el nom de casada. Ja podem actu­a­lit­zar el Codi Penal –que cal, i més encara el francès, que s’ha que­dat antic–, ja podem poten­ciar el valor de l’edu­cació –impres­cin­di­ble–, posar el focus en el con­sen­ti­ment i recla­mar que la ver­go­nya canviï de banda com ha fet la valenta Gisèle, que si un dels pun­tals de la violència mas­clista és la per­vivència del sen­tit de la pro­pi­e­tat de la dona per part de l’home, no hi ha millor manera de tenir-la en pro­pi­e­tat que impo­sar-li un cognom que no és el seu. I no hi ha manera més efec­tiva de des­per­so­na­lit­zar-la que subs­ti­tuir el cognom que l’ha iden­ti­fi­cat des que va néixer pel de qui se l’ha que­dat d’adulta. La violència mas­clista és mul­ti­cau­sal però l’ana­cro­nisme del cognom és tan evi­dent que costa d’enten­dre que s’hagi eter­nit­zat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia