El mal gros no és a la gespa

El Barça té el líder (Atlético) tres punts per sobre, bo i que tenen un partit menys. El Barça té el segon classificat (Real Madrid) dos punts per sobre, bo i que el segon també té un partit menys. El Barça tancarà la primera volta com a tercer classificat i és possible que estigui a sis i cinc punts dels dos Madrid. Però el mal gros no és a la gespa. El gran mal és, i com més dies passen més s’intueix, que aquest Joan Laporta que el dirigeix és fum, fum, fum. I no perquè tinguem el Nadal a tocar. És fum, fum, fum hivern i estiu. A les pancartes, a les rodes de premsa, als despatxos i a les assemblees de compromissaris en Joan Laporta d’aquest segon mandat és focs artificials. Pancartes a Madrid, la superlliga amb Florentino, palanques que no apalanquen, fitxatges que no podem inscriure i un gran contracte amb Nike que tothom ha de creure que és el millor contracte que mai s’ha fet perquè ho diu ell. Per confidencialitat no se’n diu res. Ni piu. Però tothom s’ho creu. El millor contracte de la historia. Per 14 anys. Per fer-la ben grossa parlen de tot l’import, en lloc de l’import anual. Mil quatre-cents milions! No arregla ni l’embolic del fair play, com el mateix Laporta reconeix, i ja podeu comptar que s’han hipotecat fins el color de les vetes dels calçotets. Aquest segon mandat de Joan Laporta és un fer volar coloms continuat. Els coloms de Laporta són el gran mal del Barça. Més que els tres partits perduts a casa.