Opinió

Ostatge de Teheran

La periodista italiana Cecilia Sala, que des del 2022 explica l’actualitat internacional, ha quedat atrapada enmig d’un xantatge diplomàtic internacional
“Giorgia Meloni no va trucar als pares de Sala fins més de quinze dies després de la seva detenció, enmig de la solidaritat mostrada des d’altres països

Sto­ries és un dels pòdcasts d’actu­a­li­tat més escol­tats d’Itàlia. La seva autora és la peri­o­dista romana de 29 anys Ceci­lia Sala, que des del 10 de gener del 2022 explica l’actu­a­li­tat inter­na­ci­o­nal, sovint visi­tant els llocs dels con­flic­tes. A mit­jan mes pas­sat, Sala era a l’Iran, país que coneix bé, amb un visat periodístic. El 18 de desem­bre va publi­car un epi­sodi de Sto­ries en què par­lava del movi­ment de pro­testa Dona, Vida, Lli­ber­tat, l’esclat social ini­ciat el setem­bre del 2022 arran de l’assas­si­nat de la jove kurda Mahsa Amini, morta a con­seqüència de les pallis­ses rebu­des men­tre estava sota custòdia poli­cial. Havia estat arres­tada per la Poli­cia de la Moral per dur el vel mal posat. En l’epi­sodi, Sala entre­vista la còmica ira­ni­ana Zei­nab Mou­savi, molt seguida en línia, que va ser empre­so­nada arran de l’onada de pro­tes­tes con­tra el règim. Amb l’excusa d’un gag en un reel d’Ins­ta­gram, les auto­ri­tats la van empre­so­nar 28 dies en una cel·la d’aïlla­ment, i està pen­dent de judici. “Fins i tot en un lloc tan ter­ri­ble com una cel·la d’aïlla­ment es poden tro­bar motius per fer riure”, va dir Zei­nab, que va expli­car com havia resis­tit el cal­vari de la detenció gràcies a l’humor.

Aquest va ser l’últim epi­sodi que va enviar Sala des de l’Iran. L’endemà de l’emissió, sense cap acu­sació for­mal, la poli­cia la va arres­tar i la va dur a la presó més temuda del país, Evin, on hi ha els pre­so­ners polítics. Està cons­truïda de tal manera que els crits dels pre­sos tor­tu­rats se sen­tin arreu de l’edi­fici. Des d’ales­ho­res, Sala està tan­cada en una minúscula cel·la d’aïlla­ment. Té un potent far de llum blanca encès 24 hores que li impe­deix repo­sar i dis­tin­gir el dia de la nit. A la cel·la no hi ha res, ni un matalàs, només dues man­tes a terra. S’estira al damunt d’una i amb l’altra es cobreix. Li han tret les ulle­res, està inco­mu­ni­cada i supor­tant tem­pe­ra­tu­res molt fre­des. Sala sabia bé els ris­cos que cor­ria. No ha estat mai una peri­o­dista des­pre­vin­guda ni impru­dent. Al con­trari: havia infor­mat el govern iranià de totes les per­so­nes amb qui es reu­ni­ria, i n’havia rebut els per­mi­sos per­ti­nents. El que no podia saber és que esde­vin­dria una peça d’escacs d’una par­tida inter­na­ci­o­nal entre els Estats Units i el règim iranià en què el govern d’Itàlia ha que­dat atra­pat de forma mal­des­tra, con­ver­tint-la, de retruc, en una ostatge a Tehe­ran. Després de dies d’espe­cu­la­ci­ons, a prin­ci­pis d’any l’ambai­xa­dor de l’Iran a Roma va con­fir­mar que el destí de Sala està lli­gat al d’un engi­nyer iranià, Moham­mad Abe­dini, cadascú pres al país de l’altre.

El 16 de desem­bre els EUA van dema­nar un favor a Itàlia: arres­tar aquest ciu­tadà iranià de 38 anys, cofun­da­dor de l’empresa de ser­veis tec­nològics Illu­move. Les auto­ri­tats ita­li­a­nes el van dete­nir a l’aero­port de Mal­pensa, a Milà. Abe­dini no està acu­sat de cap delicte a Itàlia i es troba empre­so­nat exclu­si­va­ment per petició dels EUA, que l’acu­sen d’haver for­nit tec­no­lo­gia per als drons que es van fer ser­vir en un atac con­tra bases mili­tars esta­tu­ni­den­ques. Abe­dini i l’Iran ho neguen. En els pro­pers dies un tri­bu­nal d’apel·lació haurà de deci­dir si li con­ce­deix l’arrest domi­ci­li­ari i, poste­ri­or­ment, l’extra­dició als EUA. Sala ha que­dat atra­pada en aquest xan­tatge diplomàtic. El 9 de gener Joe Biden ater­rarà a Roma en el seu últim viatge a l’estran­ger. Serà un moment cru­cial per poder resol­dre la situ­ació de la peri­o­dista, que ha rebut el suport de la comu­ni­tat ira­ni­ana a Itàlia.

Gior­gia Meloni no va tru­car als pares de Sala fins més de quinze dies després de la seva detenció, quan les con­di­ci­ons inhu­ma­nes a què l’Iran la sot­met van fer que altres països euro­peus expres­ses­sin soli­da­ri­tat a la família i dema­nes­sin al règim dels aia­tol·làs que l’alli­be­res­sin. Abans que l’entorn de Sala ho des­mentís, el minis­tre d’Afers Exte­ri­ors, el ber­lus­conià Anto­nio Tajani, havia difós infor­ma­ci­ons ine­xac­tes sobre el cas. Havia dit que “la noia” –en comp­tes de dir-ne el nom o la pro­fessió– es tro­bava “en bones con­di­ci­ons i en una cel·la per a ella sola”, com si fos una cosa bona, quan en rea­li­tat és en una cel·la d’aïlla­ment, un dels càstigs més durs pos­si­bles. També havia asse­gu­rat que l’ambai­xa­dora li havia fet arri­bar un paquet amb béns de pri­mera neces­si­tat (i un panet­tone!), però no era cert. Tant de bo el cas de Sala tin­gui un bon final i ser­veixi per posar el focus en els cen­te­nars de dones ira­ni­a­nes que es tro­ben en con­di­ci­ons simi­lars sense des­per­tar cap interès mediàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia