Fent amics

En un pas­sat no massa llunyà, si eres sol­ter/a i volies tro­bar pare­lla podries posar (o con­tes­tar) un anunci en aque­lles publi­ca­ci­ons que tenien una secció de cites, sabent que si l’altra per­sona lle­gia la mateixa publi­cació, doncs almenys teníeu alguna cosa en comú (per exem­ple, si con­tes­ta­ves un anunci al diari anglès libe­ral The Guar­dian, sabies que l’altra per­sona segu­ra­ment no era de dre­tes ni racista, etc.). A les apps de cites, com se sap de sobres, es pot tro­bar una pare­lla tan sols fent llis­ca­des a la pan­ta­lla del mòbil. L’app de cites més popu­lar, Tin­der, asse­gura que fil­tra la infor­mació que pro­por­ci­o­nen els usu­a­ris, per garan­tir que és autèntica, però hi ha hagut múlti­ples casos de frau i d’abús: el docu­men­tal britànic El esta­fa­dor de Tin­der (2022) mos­tra com un sol home va enga­nyar dese­nes de dones, acu­mu­lant un total de 10.000.000 dòlars a través de pro­me­ses fal­ses i ame­na­ces. (En una altra app geo­so­cial, Bum­ble, només les dones poden fer el pri­mer con­tacte, cosa que fa bai­xar el nivell de risc una miqueta.) I ara hi ha el deli­rant sis­tema de lli­gar als super­mer­cats Mer­ca­dona: si poses una pinya cap per avall al teu car­ret entre les 19.00 i les 20.00 h –a les sec­ci­ons de con­ge­lats, pei­xa­te­ria o vins, segons la teva edat–, indica que bus­ques pare­lla i si hi afe­gei­xes bom­bons sig­ni­fica que vols una relació casual, men­tre que les ver­du­res enva­sa­des mos­tren que desit­ges una relació més seri­osa. El que trobo sor­pre­nent és que tant a les apps com a Mer­ca­dona, els bus­ca­dors de pare­lla solen ser gent jove amb una vida social activa i no pas divor­ci­ats soli­ta­ris d’una certa edat. Els meus fills, posem per cas, van començar a fer ser­vir Tin­der als 19 anys. Per­so­nal­ment, sem­pre he tro­bat que la con­versa amb per­so­nes físiques en temps real és el que m’ha permès tenir les pare­lles que he tin­gut al llarg de la vida, inclo­ent-hi la defi­ni­tiva: la mare dels fills esmen­tats.