Auschwitz com a senyal d’alerta
El món va commemorar ahir el vuitantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi d’Auschwitz per part de l’exèrcit soviètic en un acte al qual van assistir desenes de caps d’estat i de govern, ministres i altres personalitats, entre les quals, supervivents de l’Holocaust. La comunitat internacional organitza periòdicament actes de commemoració d’aquell episodi sinistre de la història i es conjura per evitar que es tornin a repetir fets semblants, però la realitat és que aquells esdeveniments cada cop queden més diluïts en la memòria col·lectiva i, fins i tot, s’obren escletxes al revisionisme i a la relativització de l’horror nazi. Una enquesta de The Conference on Jewish Material Claims Against Germany feta a 8.000 adults de vuit estats diferents (els Estats Units, França, Alemanya, Romania, Polònia, el Regne Unit, Àustria i Hongria) el novembre de 2023 revela un desconeixement creixent sobre què va suposar el nazisme, especialment entre els joves, fins al punt que el 46% dels francesos d’entre 18 i 29 anys diuen que no han sentit a parlar mai de l’Holocaust. Crida l’atenció el 12% de joves alemanys que ignoren un capítol de la història que al seu país s’ha tingut una cura especial a ensenyar a les noves generacions.
El pas del temps provoca que fets com el nazisme o el franquisme quedin cada cop més lluny de l’imaginari col·lectiu i hi ha el perill que aquells règims es blanquegin o, fins i tot, es reinterpretin o es reivindiquin, com passa, per exemple, a Itàlia i entre els sectors més reaccionaris de l’Estat espanyol, on no funcionen els cordons sanitaris que sí que s’apliquen, de moment, a Alemanya a nivell federal amb l’extrema dreta, cosa que no impedeix, però, que augmentin les simpaties per grups i partits neonazis. El vuitantè aniversari de l’alliberament d’Auschwitz coincideix amb una època d’auge de l’extrema dreta arreu del món en què a la primera potència mundial ha tornat al poder un president, Donald Trump, cada cop més desacomplexadament ultradretà i amb l’eclosió d’uns discursos que recorden perillosament l’ambient d’intolerància que es respirava abans de la Segona Guerra Mundial, la que va dur a l’horror d’Auschwitz.