Cantant les quaranta a la vida

“M’he tornat boja buscant les entrades del concert d’aquest cap de setmana i ara he recordat que les vas comprar tu.” Amb aquest missatge em recordava dilluns la Mariona que és “cap de setmana” d’Els Pets a Girona. Les entrades que vam comprar al juny sense saber què seria de nosaltres aquest cap de setmana i que ens van fer dubtar de si apostar per un “Calla i balla” sabent que “Som” nostàlgia d’estius i festes majors, o decantar-nos per fer un “Bon dia” combinat amb una mica d’“Agost”. Cita inèdita per a totes les que hem format part d’aquests 40 anys de trajectòria del grup de Constantí acompanyant-los a treure’ns la samarreta fins i tot en ple hivern per cantar a ple pulmó contra la monarquia, o convertint els seus himnes en “Estones de cel” sota “Vespres” estrellats. Una gira que es planteja única per reviure de manera íntegra els quatre discs més emblemàtics i reconeguts de la seva trajectòria, i que va exhaurir entrades en poques hores per aquest tret de sortida a Girona. “Reserveu cangurs, obriu l’armari per buscar aquella samarreta que ja no us entra, truqueu l’amiga amb qui us colàveu darrere l’escenari, repasseu lletres,…” recomanaven Els Pets amb l’anunci d’aquesta gira, conscients que “la vida és el que ens passa mentre fem plans per tenir-ho tot lligat” i vaticinant que la mitjana d’edat d’aquests concerts estarà més a prop de sentir-nos “Massa joves per fer-nos grans” que de poder dir que “En tinc disset”. No sé què en queda, d’aquella que un dia va anar amb “pantalons curts i els genolls pelats”, però hi ha grups que formen part de la nostra banda sonora vital, cançons que desperten records i emocions, i Els Pets són un d’aquests grups que han acompanyat generacions i generacions fent del rock català la melodia de les nostres vides. Una melodia plena de lletres encara avui ben vigents i farcides d’aquella essència de vida de poble que sovint “aquest cony de temps” ens fa sentir massa lluny i ens porta a oblidar “el que val la pena de veritat”: fer de les “converses de cafè” moments de sentir-nos “estúpidament felices” mentre retrobem “La colla” o deixem que tot i que “està plovent” la ment ens transporti a cadascun d’aquells concerts en què “l’estiu ens esperava a cada poble i res era més absurd que quedar-se a casa”. Llarga vida a Els Pets i feliç gira cantant les quaranta!