La paperera intel·ligent

Els con­te­ni­dors no són intel·ligents. La implan­tació del nou model de reco­llida de resi­dus a la ciu­tat de Girona es fa amb la pro­gres­siva trans­for­mació del model que pre­veu tres tipus de reco­llida: el porta a porta, els con­te­ni­dors intel·ligents i els con­te­ni­dors d’emergència. Com deia l’alcalde en un arti­cle recent, tots els can­vis gene­ren resistències. Però hem d’anar cap aquí perquè és més sos­te­ni­ble i perquè això hau­ria de com­por­tar una reducció de des­pe­ses i de taxes. Això ja ho veu­rem, perquè el que sí que podem afir­mar és que paga­rem més. Una altra qüestió és l’inci­visme suma­tiu, el mal cos­tum de dei­xar les bos­ses de resi­dus on s’ha fet sem­pre i quan s’ha vol­gut, just allà on tots fan el mateix. Això ha can­viat i s’ha de veure reflec­tit en la imatge dels con­te­ni­dors. Infor­mació cons­tant i con­trol durant els pri­mers mesos, san­ci­o­nant si cal, sense que paguin jus­tos per peca­dors. La dar­rera qüestió és la con­cep­tual, la que dona nom a uns ginys que no fan altra cosa que saber qui hi posa resi­dus però no poden saber què hi posa. Això té l’adjun­tiu de “pro­gra­mat” però no “intel·ligent”. Si es vol obrir un con­te­ni­dor en un dia que no toca, aquest no iden­ti­fi­carà la tar­geta i no s’obrirà. Pro­grama, sim­ple, i poca cosa més. Què és la intel·ligència com a adjec­tiu? Prové de la paraula lla­tina inte­lli­gere, que sig­ni­fica “pen­sar, enten­dre o per­ce­bre”. Intel·ligència és una capa­ci­tat que tenen les per­so­nes per rao­nar, deci­dir, resol­dre pro­ble­mes, tro­bar solu­ci­ons, rela­ci­o­nar-nos cor­rec­ta­ment, sen­tir emo­ci­ons i uti­lit­zar-les en bene­fici del millor resul­tat pos­si­ble, pla­ni­fi­car, exe­cu­tar i pro­ces­sar la infor­mació de manera que ser­veixi per a un objec­tiu deter­mi­nat. Si els nous con­te­ni­dors no tenen consciència d’ells matei­xos i no poden pren­dre deci­si­ons de forma autònoma, no són intel·ligents. Si veiem algun dia que hi ha la revo­lució dels con­te­ni­dors, que fan vaga i que no reac­ci­o­nen al pro­grama assig­nat o s’afe­gei­xen a les mani­fes­ta­ci­ons dels tre­ba­lla­dors del ser­vei, ales­ho­res pot­ser sí que ho començaran a ser. Ara per ara, només la pape­rera que des­cansa sota la meva taula de tre­ball, petita i ajus­tada, m’insi­nua que l’haig de bui­dar just quan escup el dar­rer paper que ja no admet més api­lo­na­ment. Un senyal inequívoc que vol ser bui­dada. Dels del car­rer, pro­poso que se’n diguin “pro­gra­mats”.