Mas es ‘felipitza’

Passar a la vida civil deu ser complicat per a personatge polítics que han tingut un pes molt rellevant en la història del seu país. Tenim l’exemple de Felipe González, que quan li posen al davant un micròfon és incapaç de contenir-se i, sempre amb to burleta i condescendent, es dedica a menystenir el seu propi partit i al mateix temps, entre altres bajanades, lloar el que està fent Milei a l’Argentina. En un altre extrem hi ha Angela Merkel, que després d’abandonar la cancelleria alemanya ha viscut en silenci sense entrar en valoracions polítiques. Un silenci que només ha trencat ara que el seu partit –els demòcratacristians de la CDU– ha acceptat vots de la ultradreta per aprovar lleis sobre immigració. Hi està en contra, i adverteix sense embuts del perill que suposa aquest ascens reaccionari. En el cas de Catalunya, l’expresident Artur Mas ha obert la capsa del trons en assegurar que Junts hauria de poder parlar amb Aliança Catalana, comparant aquesta formació xenòfoba amb la CUP. Mas no és cap ximple, i si no distingeix entre un partit que defensa drets i un altre que en vol retallar, segurament és perquè no li interessa fer-ho. De fet, d’experiència a retallar Mas en té força. No, parlar amb Aliança Catalana només es pot fer per rebatre públicament, amb arguments, el seu ideari. Fer entendre que els catalans no som ni hem estat mai superiors a ningú, que voler aconseguir la independència des de posicions essencialistes atempta contra la dignitat d’aquells que potser han vingut de fora i també se senten catalans. I fer entendre que des del punt de vista pragmàtic, també és un camí inútil. No són tants els que poden presumir de vuit cognoms catalans, i com més supremacisme destil·li aquest ideari, més persones abandonaran l’opció d’una Catalunya independent. No, amb Aliança Catalana només s’hi pot parlar per desmantellar les seves mentides i deixar clar que des de l’odi als altres i l’estigmatització d’un col·lectiu només es construeix més odi i més ressentiment.