Ensenyar o ‘educere’?

El món educatiu està en crisi, però la controvèrsia generada no sembla raonable, atès que la discussió contraposa dues percepcions que, lluny de ser contradictòries, són complementàries. Sense uns “continguts” no hi pot haver “competències”. Llavors, parlem d’ensenyament o parlem d’educere? La matèria primera de l’educere no són els coneixements, són els alumnes! Massa sovint ho oblidem. Tot allò que “ensenyem” no té cap altre objectiu més important que impulsar l’infant a posar en moviment el seu cervell per tal que comenci a girar autònomament i aprengui a gestionar-lo.

Però cal tenir present la prioritat mental dels processos cognitius de l’alumne, tal com ens adverteix el pedagog francès Antoine de la Garanderie en la nombrosa bibliografia que ens va deixar i que tot bon mestre o educador hauria de conèixer. I ensems la neurologia cerebral tal com explicita David Bueno, doctor en neurociència, als seus llibres dedicats a l’educació.

Hi ha moltes maneres de ser i molts condicionants psicològics, i és cert, però des del punt de vista del processament mental n’hi ha tres de fonamentals: el pensament auditiu, el pensament visual i el pensament visual-auditiu. Tot i que hi ha gradacions diverses en el conjunt dels alumnes, aquests processos mentals són els majoritaris. Per tant, tot allò que volem mostrar o transmetre s’ha de fer sempre, sempre, sempre, en la doble versió: verbal-auditiva o visual, per tal que tots els alumnes ho rebin sense esforçar-se a fer la traducció mental a la seva gestió prioritària. Si no ho fem, com a mestres i professors, generem mancances en els alumnes menystinguts en la seva prioritat mental, i no garantim que en el futur tots acabin adquirint l’ús harmònic d’ambdues formes de processar mentals afavorint la seva comprensió, amb una capacitat globalitzadora.

A Primària, els infants aprenen destreses i codis, el codi de la lectura..., etc. Però és sobretot a l’ESO que, amb aquest bagatge introductori de la primària, han de començar a generar la seva capacitat de pensament i la comprensió de tot allò que cada matèria li proporciona i així es converteixin en subjectes actius de la seva formació. Per això és fonamental adquirir les eines per desenvolupar el coneixement de manera més personalitzada. Cal acompanyar-los en aquest camí.

Ara ens trobem amb un canvi de paradigma, tenim una societat visual i seguim menystenint la capacitat creadora de l’alumne i el desenvolupament de les matèries artístiques dins del món educatiu. El llibre de Betty Edwards, professora d’art de la California State University, Desvetllar l’artista que hi ha en nosaltres, és revelador perquè tots tenim un artista dins nostre i amb l’educere cal desvetllar-lo. Hi ha moltes maneres de ser creatiu i moltes no corresponen al món de l’art pròpiament dit, però per tal d’assolir i acréixer aquesta capacitat creadora de la persona, de la mateixa manera que assoleix els altres coneixements, cal dotar-lo d’eines mentals creatives, i això és el que desenvolupa i fomenta la matèria visual i audiovisual dins de l’àmbit educatiu.

Cal preservar la creativitat innata de tots els infants i no menystenir aquesta matèria que té com a funció ensenyar a veure, a mirar, ensenyar a crear i generar imatges mentals, a imaginar! I cal ensenyar-ho a tots, sigui quina sigui la seva prioritat mental, perquè així acreixi la seva capacitat per afrontar la vida personal i professional amb moltes més capacitats. Ens congratulem de la iniciativa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) per interrelacionar els departaments d’Educació i de Cultura en l’àmbit educatiu en favor d’un millor nivell educatiu i cultural de la nostra societat. Amb tot, aquesta col·laboració, que avui es veu necessària, exigeix que dins del currículum educatiu l’educació visual i audiovisual tingui les programacions, espais i dotacions necessaris perquè aquesta dinàmica sigui real i efectiva. Cal millor formació pedagògica i metodològica del seu professorat, millor temporització i sobretot aconseguir que superem la vella idea de matèria ornamental i facultativa que des de sempre ha menysvalorat aquesta assignatura. L’acord entre ambdós departaments ha de reforçar les bases d’aquests coneixements per tal que siguin realment operatius i aconsegueixin aquest educere personal, en tots i cadascun dels alumnes.

Desvetllar l’artista que hi ha en nosaltres no és una utopia, és desvetllar l’esperit creatiu, la imaginació, la capacitat d’interrelació d’àmbits diversos, de coneixements diversos, i aprendre a gaudir de la bellesa i a formar part d’aquest món, que amb tots els seus defectes i problemes és el “nostre” món, amb una capacitat personal plena, transformadora i imaginativa.