Se sabrà tot?

Els peri­o­dis­tes que vam estar en la pri­mera línia del front infor­ma­tiu del con­flicte entre Cata­lu­nya i Aragó pel patri­moni artístic fron­te­rer, durant els anys de més inten­si­tat, tenim un pro­blema: vam anar acu­mu­lant un munt de dades off the record, de fonts con­fi­den­ci­als o extra­o­fi­ci­als, que no hem publi­cat mai. Pot­ser algun dia podrem des­blo­que­jar-les i s’enten­dran millor algu­nes de les deci­si­ons que es van pren­dre, i les que no. Es van pre­pa­rar bé tots els judi­cis? Va decla­rar tot­hom que podia apor­tar tes­ti­mo­nis cab­dals? El Museu de Lleida va rebre tot el suport, fins i tot moral, de les altes instàncies del país? La set­mana pas­sada es va jut­jar el con­se­ller Lluís Puig per haver fre­nat la sor­tida de les obres més valu­o­ses del con­junt de Sixena, les que eren a Lleida. Puig no va fer res més que com­plir la llei del patri­moni català, que impe­deix l’èxode de tota peça cata­lo­gada. És l’únic con­se­ller que va res­pec­tar aquest blin­datge. No ho va fer el seu pre­de­ces­sor, Santi Vila, que sí que va enviar a Aragó els béns que cus­to­di­ava el MNAC; les ram­poi­nes del fons ori­gi­nari del mones­tir, es va dir, cosa que no era certa. I no ho va fer la seva suc­ces­sora, Àngels Ponsa, quan també va fer trans­por­tar a la comu­ni­tat veïna les obres de les parròquies de la Franja, i gai­rebé d’ama­gat. La història va anar així. I el que no s’ha expli­cat...