Bohèmia de Farners

L’escriptor campdevanolenc J.M. Sebastián, brillant aforista, diu que la nostàlgia és “com creure en el cel, però que els nostàlgics en comptes de creure que hi van, es pensen que en vénen”. Hi ha una nostàlgia vital, de records íntims; n’hi ha una altra de social –oh tempora, oh mores!, que deia Ciceró– i diria que encara n’hi ha una tercera, la literària. Coincidència cronològica: l’últim número de la revista colomenca Ressò ha coincidit amb l’enèsim homenatge de Santa Coloma al poeta Espriu, un tipus tibat com un espàrrec i del qual un dia s’haurà de revisar la relació que va tenir amb altres grans poetes catalans. Parèntesi: recomano la lectura de l’article de Margalit Serra titulat Riba i Espriu contra Carner, a la revista digital La Lectora. Tanco parèntesi i anem a la idea. L’enginyer Josep Tarrés, d’ascendència selvatana, és el tafaner de personatges més recalcitrant que he conegut mai. Ara hi torna amb un magnífic article al Ressò que evoca la figura d’Alfons Vidal i Planas (1891-1965), un escriptor colomenc molt poc conegut perquè se’n va anar del poble als vuit anys i mai no hi va tornar. Un nostàlgic, en Vidal! En una novel·la del 1921 s’ho fa venir bé perquè el protagonista digui que Santa Coloma és un “pueblo bellísimo y montañés. Un pueblo de cromo!”. Venia del cel de la seva infància? Potser sí. El cas és que en Tarrés, després de furgar a la seva biografia, ens el descriu com un veritable calavera, un bohemi empedreït, tant a la seva etapa d’exiliat a França com en la de dramaturg a la Warner Bros Studio de Califòrnia o l’última de la seva vida, quan feia de catedràtic a Mèxic. Més de seixanta obres publicades, la majoria descrivint contextos “escabrosos [...]: prostitutes, pinxos i gent de diferent pelatge”. Els seus ambients, segons que sembla. Passava temporades amb els diners vessant-li de les butxaques i altres en què havia de pidolar subsistència. Sentirem nostàlgia d’una figura tan insòlita de la vida colomenca? Home, sí... La distància de temps i, ara com ara, la manca de més documentació ens permet deixar en suspens si venim del cel o de l’infern. Però que ho sabem, quan evoquem Espriu? Vidal i Planas també es mereix un record documental i un acte a la biblioteca Vinyoli. Em consta que el president Torra (un altre rastrejador d’homenots) ja hi ha posat fil a l’agulla.