‘Coro’ de Farners
“Potser no cantem gaire bé, però d’experiència en tenim molta...”. És el comentari que fa sovint Josep Masferrer, director del Coro de Farners. En Masferrer és un home sorneguer com ell sol, un colomenc que va pel carrer camuflat d’home seriós. La primera part de la broma la deixarem per als entesos, aquests que porten un diapasó a l’orella en comptes d’arracades. A aquest columnista li agrada tant sentir els cantaires farnesencs que trobaria fins i tot un encert, si fos veritat, que de tant en tant se’ls escapés un semitò. És poble que canta, no pas professionalitat d’orquestra. Ara bé: pel que fa a la segona clàusula d’en Masferrer sí que hi ha molt a dir, perquè no és cap broma. L’estimat Coro té una tradició que arrenca d’aquella florada de corals que va fer créixer Anselm Clavé per tot el país. La Sociedad Coral Artística Farnense, nascuda el 1903, va tenir continuïtat després de la guerra civil amb el Círculo Cultural Columbense i l’actual Coro, nascut el 1984, li ha agafat el relleu. Molta experiència, doncs. Aquesta colla d’homes i dones molt aviat cantaran les caramelles pel poble i pujaran a Farners el dimarts de Pasqua per celebrar la festa més entranyable, cordial i genuïna de Santa Coloma (ah, lector, que tu no ets farnesenc i no pots fer festa aquell dia? Els colomencs ja t’enviaran unes paraules de conhort, no passis ànsia...). La Festa del Coro, quina meravella! Un poble pujant a peu pel camí encantat de Farners (el Rocar, què és si no una petita Capadòcia?) i congregant-se al pla de l’ermita, potser el lloc que té l’atmosfera més càtara de la comarca. La llengua catalana, omnipresent. També la idiosincràsia i espiritualitat d’una gent que, tant si són de missa com si no, saben que la identitat es trempa en la immersió de religió, marededeus, jocs, cuina, barriles i... cant. Un cant que Déu nos en guard que fos perfecte! A Farners hi corre la simpatia i l’empatia, no pas l’admiració melòmana. En Masferrer, pura sornegueria però també ple rigor per la feina voluntarista, ja té a punt les lletres de les cançons d’aquest any. I com que ha inventat un nou sistema de lectura melòdica per a neòfits del solfeig, ai, ai, quina por. Si us plau, els del Coro, feu algun gall o sortida de to. Recordeu-ho: sou poble i són poble els qui us escoltaran...
