Segregació per llengua

La Gene­ra­li­tat valen­ci­ana ha enge­gat una con­sulta perquè les famílies dema­nin en quina llen­gua prin­ci­pal s’esco­la­rit­zin els seus fills. Hau­ran d’esco­llir entre valencià i cas­tellà, i en teo­ria la tria farà que els alum­nes tin­guin més o menys assig­na­tu­res en cada llen­gua, a més de l’anglès. Aquesta idea que tira enda­vant el govern del PP i que es va ges­tar amb Vox lla­vors a la Gene­ra­li­tat no només és un atac con­tra el català. És que, a més, com­pli­carà en gran manera l’orga­nit­zació de les esco­les i l’equi­li­bri a les aules, espe­ci­al­ment en els cen­tres d’una línia. D’entrada, serà molt difícil donar res­posta a la demanda que facin totes i cadas­cuna de les famílies, ja que la llei esta­bleix un màxim de 25 alum­nes per aula a primària. Què pas­sarà si cinc famílies dema­nen una llen­gua i 35, una altra? No hi haurà pas aules amb cinc nens ni amb 35, per la qual cosa s’haurà de bus­car un encaix com­pli­cat. A més, una sepa­ració tan radi­cal d’alum­nes per un únic con­cepte posa en risc la inclusió edu­ca­tiva. La filo­so­fia d’inte­grar la diver­si­tat cul­tu­ral i fun­ci­o­nal a les aules, que ja prou com­pli­cada és sovint, pot escla­rar si el pri­mer cri­teri que s’ha d’aten­dre és el de la segre­gació lingüística, perquè els cen­tres hau­rien de mul­ti­pli­car espais i docents per encai­xar el tetris de tot ple­gat. I això, ja ho sabem, no pas­sarà. Cata­lu­nya va apren­dre fa dècades que la nor­ma­lit­zació lingüística ha estat un avenç per a l’edu­cació de nois i noies que no tenen el català com a llen­gua primària. I, tot i així, el retrocés en l’ús social de la llen­gua està sent impor­tant i aquesta idea, un retrocés abso­lut, l’agreu­jarà.