L’aigua, responsabilitat compartida

L’estiu de l’any passat va ser fatídic per a Catalunya des del punt de vista hídric i va suposar la confirmació del que ja feia temps que s’intuïa: la necessitat de fer infraestructures vinculades amb l’aigua que potser unes dècades enrere no eren necessàries però que ara són indispensables. El canvi climàtic farà que el país tendeixi a ser un territori encara més sec i càlid i obligarà que solucions que ara són puntuals hagin de convertir-se en definitives. Per això només es pot que valorar positivament tot el que signifiqui inversió i que es garanteix un servei que és tan essencial com escàs tant pel que fa a l’aigua de boca com a la del reg. Només amb accions com la connexió a l’Ebre dels pantans dels regants del Priorat o que es tirin endavant les dessaladores previstes es pot assegurar que no s’hagi de tornar a recórrer, per exemple, a l’ús de camions cisterna per portar aigua a determinats punts. Actuar justament quan no hi ha cap alerta activa per sequera és el camí que han de seguir, sobretot, les administracions perquè en la gestió de l’aigua tota previsió és poca.

Però així com s’ha de demanar inversió pública i previsió als governs, també s’ha d’insistir que els ciutadans facin bon ús de l’aigua i no la malbaratin. L’estiu passat va suposar una exercici d’aprenentatge a moltes llars per gastar-ne menys i aquesta pedagogia tampoc s’ha de perdre. Ara que no hi ha amenaça de restriccions són descoratjadores dades com que el consum de l’aigua hagi augmentat un 10% a Girona. Això demostra que la lliçó no està ben apresa i que tanta responsabilitat tenen les administracions per garantir el servei, com la ciutadania pel que fa a racionalitzar-ne el consum. Dit això, en un país que té en l’arribada de milers de visitants la seva forma de vida, no es pot fer servir una doble vara de mesurar. No es pot exigir a la ciutadania un esforç de contenció en el consum i una conscienciació sobre la problemàtica si aquesta exigència no s’aplica també al turisme. Com deia la campanya del govern, l’aigua no cau del cel i si bé són de lloar les accions que s’engeguin, cal advocar per solucions d’estalvi i eficiència a llarg termini.