Ampliar la mirada

Un res­tau­rant en un lloc cèntric de Girona, habi­tu­al­ment con­cor­re­gut, de preus econòmics i públic fami­liar, tenia com a reclam a la por­tada de la seva carta una noia jove d’una bellesa ina­bas­ta­ble per a la majo­ria de mor­tals, amb roba escassa, lla­vis ver­mells i car­no­sos xuclant un espa­gueti en una acti­tud total­ment sexu­a­lit­zada. Per a la majo­ria de con­su­mi­dors es tracta d’un fet nor­mal i pro­ba­ble­ment no té importància o no en fan cabal, però a algu­nes per­so­nes ens crida l’atenció i ens molesta aquesta cosi­fi­cació i la uti­lit­zació de la dona com a objecte de desig. Així doncs, me’n vaig quei­xar a l’esta­bli­ment, ini­ci­al­ment sense èxit –l’encar­re­gada què hi pot fer–, però hi vaig insis­tir, sug­ge­rint-los que subs­tituïssin la noia per qua­tre macar­rons de colo­rai­nes. En un altre cas, la direcció d’un gimnàs on –per cert– la majo­ria d’usuàries són dones va deci­dir deco­rar la sala amb un mural que reflectís l’acti­vi­tat que s’hi fa, i el pin­tor en qüestió només hi dibuixà homes fent esport. L’única dona que hi sor­tia era la mas­sat­gista, per indig­nació de les cli­en­tes que estan far­tes de fer cur­ses i entre­nar, tal com van expres­sar a la direcció del local. És evi­dent que, en els casos expo­sats, ni l’empre­sari ni el publi­cista ni el pin­tor van tenir cap pers­pec­tiva més enllà de l’asso­ci­ada al seu gènere, igno­rant com­ple­ta­ment la rea­li­tat que ens envolta. Per sort, en ambdós casos, les pro­tes­tes de les con­su­mi­do­res els van fer refle­xi­o­nar i ara el res­tau­rant té una carta amb una por­tada llisa i al gimnàs hi ha un nou mural, molt més bonic, on una dona i un home fan esport.

Rec­ti­fi­car és de savis, la llàstima és que a aques­tes alçades encara hagi de ser a cop de denúncia i a instància de part. A la nos­tra soci­e­tat fa temps que les dones som inde­pen­dents, tre­ba­lla­do­res, empresàries, pro­fes­si­o­nals, con­su­mi­do­res, paguem els nos­tres impos­tos i con­tribuïm a l’avenç social, que estem far­tes dels este­re­o­tips sexis­tes i ja no en dei­xem pas­sar ni una. Nosal­tres hem can­viat la mirada, però cal que tot­hom ho faci per erra­di­car defi­ni­ti­va­ment acti­tuds quo­ti­di­a­nes apa­rent­ment irrisòries que hem de superar d’una vegada per totes.