El taxista

Volia calma, efec­ti­va­ment. Estava can­sat. Però ha resul­tat tal volta el viatge més intens que recordo últi­ma­ment. Tot ha començat, arran del Mobile i la com­petència dels EUA i la Xina, amb una inno­cent pre­gunta. “Què pre­fe­reix, vostè, un Iphone o un Xia­omi?”

El dis­curs ha començat amb un elogi for­mi­da­ble del “comu­nisme capi­ta­lista” de Xi Jin­ping i de com el país envia a tot el món, també a Bar­ce­lona, empre­ne­dors impla­ca­bles perquè en poc temps con­ver­tei­xin la Xina en un imperi mili­tar, tec­nològic i social impa­ra­ble. “No com aquí.”

Després ha sal­tat, és clar, als EUA. “Pot­ser si està tan a favor dels xine­sos això dels ame­ri­cans no ho veu tan clar”, m’he dit a mi mateix. Inno­cent de mi. Resulta que Trump és l’enviat que fa temps que espe­rava el món per posar punt final a totes les guer­res. “És l’únic que vol la pau al món!”

Només els grans bancs, les grans cor­po­ra­ci­ons, la gran indústria de l’arma­ment i la depri­ment Europa volen la guerra del “dic­ta­dor” Zelenski. “Home, per ser pocs, déu-n’hi-do”, he dit. Ui, ui... Ha reme­mo­rat les atro­ci­tats a Cri­mea i com Putin hi va entrar com a sal­va­dor. El millor, en defi­ni­tiva, és que el pla del pre­si­dent rus i de Trump s’apli­qui com abans millor.

He gosat, amb to baix, recor­dar que per ser un home de pau el mer­der de Gaza pot­ser se li havia esca­pat de les mans. Que no, que no. Que s’ha de reu­bi­car els pales­tins “pel seu bé” i que la idea de fer una gran ciu­tat és collo­nuda. S’han d’aca­bar les guer­res i ell ho farà.

També m’adver­teix del pla que hi ha al món per reduir la població. Tot va començar amb Bill Gates, va con­ti­nuar amb la vacu­nació i ara m’avisa que no begui Coca-cola. D’Espa­nya, per sort, no ha tin­gut gaire temps per alliçonar-me. Només una cosa, quan Pedro Sánchez es va reu­nir amb George Soros ja va veure que ell també és part del pro­blema i no de la solució.